CIUTADÀ INDIGNAT

Nadal, festa entranyable per tots els catalans i catalanes, festes que grans i petits estem esperant amb il•lusió tot l’any i que son sinònim de pau i solidaritat, per gaudir de la família, per fer cagar el tió amb els més menuts i alhora, gaudir d’un bon àpat que ens cuinen les avies, amb aquelles receptes tradicionals, sopa de galets, carn d’olla i pollastre amb prunes o gambes, cava del país i torrons. I desprès la xerrada vora la llar de foc, cremant, ben encesa.
Doncs a Santa Eulàlia, la felicitat i el benestar d’aquestes dates tan entranyables, l’ajuntament s’ha proposat espatllar-les, fent bo aquell dit traduït del castellà “i sempre ha de venir algú per fotre’t i espatllar-t’ho”. A la majoria de les tertúlies, vora el foc, a la sobre taula, als bars, botigues i d’altres indrets, es denota el malestar dels ciutadans i ciutadanes.
Estan indignats, si indignats, doncs es donen compte que feia molt anys no havien vist el poble tant brut, amb les bosses de deixalles escampades, a l’abast dels animalons de campen sense control pels carrers i acaben de fer la feina. Resultat, les festes de Nadal més brutes de fa molts anys.
Jo ja ho tinc clar, se m'han esvaït tots els dubtes.
Tenen el propòsit de desmuntar tot el que s’havia anat aconseguint, dia a dia, aquests últims anys. No és casualitat, és una estratègia preconcebuda.
No es casualitat que no sigui prou diligent, o potser s’ha tret, el reforç que havia instaurat l’anterior govern, on un operari de la Brigada Municipal, tenia l’encàrrec de fer la recollida de les deixalles en els indrets, on els ciutadans i ciutadanes no estan capaços de complir les normatives municipals.
Es cert que és una minoria de ciutadans i ciutadanes que amb els seus actes incívics, enterboleixen la convivència, el benestar i la qualitat de vida de la resta de ciutadanes i ciutadans de Santa Eulàlia. Es veritat que l’ incompliment de les ordenances de deixalles, per part d’uns pocs, es visualitza molt per les bosses que intencionadament dormen a la via publica molts dies, i malmeten la imatge del nostre poble.
Per això, jo i molts ciutadans i ciutadanes, estem convençuts que el propòsit del govern es canviar el sistema de recollida, de fet ja ens ho han anunciat, i estan seguint una estratègia perversa: Fer creure i crear el clima adequat, entre els ciutadans i ciutadanes de que amb el canvi a contenidors tot anirà millor.
I es aquí on la indignació arriba al seu màxim:
No importen els mitjans per aconseguir els seus objectius. No els tremola el pols ni tenen cap remordiment, quan veuen l’estat de brutícia de Santa Eulàlia i, fins i tot, son capaços de dir que estan molt amoïnats.
Doncs, si es cert que estan amoïnats, ho tenen fàcil: que compleixin el seu compromís electoral amb els ciutadans i ciutadanes i mantinguin nets els carrers, places i parcs de Santa Eulàlia.

ARA LI TOCA A TV3

En els dies que corren, el govern de CIU, amb el recolzament del PP, ens sorprèn cada dia.
Ara li toca als mitjans de comunicació públics.
Amb els retalls, es diu que dos dels canals de TV3, s’aniran a “norris”.
El més sorprenent es que aquests "xicotets" s'omplen la boca, defensant, segons diuen, la nostra cultura, la nostre llengua i etc. etc. etc.
Ah, i ara , a sobre, ens recorden que en les últimes eleccions, el poble de Catalunya els ha donat legitimat per fer tots els retalls que estan fent.
Es veritat, escolteu poble de Catalunya, els hem donat pràcticament un "XEC EN BLANC". Aquest ha estat el veritable error.
En tot cas, la voluntat popular s'ha expressat en les urnes i no es l'hora de lamentacions.
Hi ha un dit que diu, "la unió fa la força", i quan el poble s'adoni del que ha fet, possiblement canviïn moltes coses. Amb el que ens anuncien, ens hem de preparar per passar privacions en la nostre qualitat de vida. Quan el poble se’n atipi, jo estaré preparat pel que faci falta.
Seguiré defensant el que crec, per coherència i per convenciment.
Serveis Públics de qualitat, escoles de 0 a 16 anys de franc (inclòs les bressol), sanitat publica universal i de franc i protecció de la nostra gent gran amb potenciació de la Llei de la Dependència.
Es amb el que crec i m'entregaré amb totes les meves energies i coneixements, per què si estem on estem, no ha estat per culpa de treballadors o classe mitjana.
No, no, ha estat, com tots sabem, per culpa dels interessos i ambició privades, que amb la seva especulació, han arruïnat el país. I ens toca patir-ho als de sempre. Tots ho sabem, encara que ens vulguin enganyar.
Ara, podeu llegir un article, de la Mònica Terribas, que denuncia el que està passant.

DEFENSEM LA NOSTRE CULTURA, LA NOSTRE LLENGUA I EL NOSTRE PAÍS, DAVANT L'AGRESSIÓ DE L'AMBICIÓ I DELS INTERESSOS ECONÓMICS PRIVATS.

http://www.ara.cat/comunicacio/TV3-Monica_Terribas-mirall_trencat_0_570542956.html

Tots som escola.cat

En el meu article del 3 d’agost titulat Pacte contra natura enriquit pel debat que va suscitar, on, les dues formacions politiques a que anava dirigit van expressar les seves posicions, es posava de manifest que les qüestions del recurs i posteriors denuncies al TSJC (Tribunal Superior de Justícia de Catalunya) seguirien el seu curs, com així ha estat, donant com a resultat la sentencia que obliga a que el castellà resti també llengua vehicular en les escoles catalanes.
No tinc molt clar quin serà el resultat d’aquest greu afer, el que si tinc clar que no ajuda a la convivència de totes les persones que treballem i vivim a Catalunya. Que hem dit per activa i per passiva que, a Catalunya, no tenim cap problema lingüístic.
Els catalans, ciutadanes i ciutadans, estem embrancats en construir un futur millor pel nostre país, volem tenir un treball estable, volem millorar l’educació dels nostres fills i preparar-los per afrontar un futur incert. Volem donar-les una educació, on els principis i valors d’identitat, col•lectivitat, tradició i cultura, els tinguin ben arrelats i els ajudi a combatre, i canviar, el sistema capitalista neoliberal galopant, que ens esta martiritzant. Es necessari i tenim l’esperança, que quan els toqui, participaran activament en la construcció de l’estat del benestar i de la justícia social.
Mireu, està demostrat que els nostres infants acaben el seu cicle formatiu amb uns coneixements de castellà, que moltes altres comunitats autònomes de Espanya no tenen.
Arreu, es reconeix que el sistema educatiu català d’immersió lingüística, com un gran avenç en la integració i vertebració de la societat catalana.
I ara, per qüestions inqualificables, suposadament politiques, es vol destruir el que tant ha costat. Portem 30 anys d’immersió lingüística, no ho oblidem, que no es fruit de la setmana passada, ni de l’any passat, ¡¡que son 30 anys!!. Més de la meitat dels catalans i les catalanes s’han format en aquest context educatiu.
No ho hem de permetre i ens hem de posicionar bel•ligerants davant d’aquest ensurt, i alhora ens hem de mostrar i treballar junts, donant una lliçó d’unitat, per preservar el nostre sistema educatiu.
El PSC de Santa Eulàlia presentarà una moció de defensa de la LEC en el proper ple municipal i esperem que resti acollida favorablement per la TOTALITAT dels grups municipals.
Veurem

Pacte contra natura

Després que es va concretar el pacte de govern entre CIU i PP, justificant que el regidor que dóna estabilitat al govern és una persona amb uns sentiments arrelats a Catalunya i s’ha dit que, fins i tot, va votar afirmativament en el referèndum d’aprovació del Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006.
Personalment, i coneixent-lo de fa anys, no dubto que és cert el que es diu d’ell però, en tot cas, no s’avé amb el que representa i és molt evident que la direcció del seu partit a Catalunya i, possiblement una bona part dels seus votants, opinen totalment al contrari.
Això, com a ciutadà, em crea un fort desencís, doncs me n’adono que el regidor ocupa el seu càrrec pel valor d’uns vots sostrets als ciutadans i ciutadanes que ara suposadament no estan d’acord i no se senten representats amb les polítiques generals que el regidor defensa o que, senzillament, frivolament, se’n desdiu.
Em pregunto, quina és la seva opinió, senyor regidor, quan la senyora Camacho, presidenta del seu Partit a Catalunya, exigeix que el seu fill rebi l’educació en castellà i, a més, ho escenifica públicament, amb l’ànim d’esperonar a alguns perquè facin el mateix. Com vostè és un bon lector del meu bloc, potser m’ho explicarà.
Presoners dels seus escrits i paraules, CIU en el seu Parlem-ne de desembre del 2007 deia “Hi ha un Partit Polític amb representació al Parlament de Catalunya que fa bandera del bilingüisme. Només qui té perjudicis o sigui malintencionat negarà que la realitat lingüística és de total convivència d’ambdues llengües” i seguia “Per això, quan un partit polític defensa aferrissadament la tesi del bilingüisme, ens sembla un exercici d’hipocresia i de manca de respecte pel nostre país”.
I ara després del pacte que diuen. Tot s'hi val?
Ja no recorden l’ofensiva del P.P. contra Catalunya?
- Recurs al TC contra l'Estatut de Catalunya
- Recurs al TC contra la Llei d'educació
I una continuada llista d’afers...
Com a poc, aquest és el pacte de la incoherència, jo diria un pacte “contra natura”.

Ben aviat es treuen la pell d'ovella

L’ofensiva del P.P. en contra de Catalunya, queda demostrada amb els fets que s’estan produint, i es posa de manifest què havia estat aturada per qüestions electorals.
La millor prova del què estic denunciant es pot veure als següents enllaços.

A Catalunya:

http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/politica/sanchez-camacho-presenta-una-instancia-perque-seu-fill-tingui-una-educacio-bilingue-catalunya-1045867
I al País Valencià:
http://eticpedia.blogspot.com/2011/06/milers-de-manifestants-surten-al-carrer.html

Malauradament i amb la complicitat dels mitjans de comunicació, segons la meva opinió, es va silenciar l’ofensiva en els moments més necessaris per a la defensa de la cultura i la identitat del nostre país. Les èpoques de pre campanya i campanya electoral eren l’hora de recordar als ciutadans i ciutadanes el tracte que dóna el P.P. a la llengua, a la cultura i a la voluntat catalana d’autogovern, no es va aprofitar el moment i el resultat ha estat el què tots sabem.
Fa unes setmanes, al facebook, vaig fer menció d’un passatge, que diu:
“Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres amb vestit d'ovelles, i per dintre són llops rapaços. Pels seus fruits els coneixereu.” St. Mateu 7.15.16
I, a més, recordava
“Aneu en compte abans d'emetre el vostre vot.”
A veure, no s’hi val dir d’una forma frívola “el que compta són les persones” com CIU va justificar el pacte de govern amb el PP, fent referència al seu cap de llista. Jo em reafirmo en què les persones, hi som perquè representem a unes sigles que són les que marquen l’estratègia a seguir. Els ciutadans que han votat al PP, han votat aquestes sigles i per tant no es legítim dir el que s’ha dit. Potser, presentant una candidatura independent, el ciutadans i ciutadanes haguessin votat a la persona.
Però aquest no ha estat el cas de Santa Eulàlia; és molt més senzill l’aixopluc d’unes sigles per aconseguir fites personals.
Ho vaig dir en el debat de Canal Set “cadascú és presoner de les seves pròpies paraules” i ara afegiria també “i dels seus fets”.
Entenc que els votants del P.P. restin molt satisfets amb el pacte de govern, el que no tinc tan clar és que els 1129 ciutadans i ciutadans que han votat CIU, ho estiguin.
Tots ells han de saber que hi havia una altra fórmula per governar, amb l’amplia majoria obtinguda, i era governar en minoria (igual que el Sr. Mas en el govern de la Generalitat) i, així, no necessitar cap pacte ni cap hipoteca que, a la fi, dificulti dur endavant el propi programa de govern.
Nosaltres vam dir que tindran el nostre recolzament puntual en totes les propostes encaminades a la millora social, la convivència i en el manteniment de la qualitat dels serveis públics, que s’han de donar als ciutadans i ciutadanes.
Alhora, també vam dir que serem molt crítics davant d’injustícies, irregularitats i qualsevol decisió que no respecti els drets i els deures de tothom per igual.
Potser no es va entendre, o potser no va convenir.

NOVA ETAPA, QUATRE ANYS ENGRESCADORS

No ha estat possible i els ciutadans i ciutadanes, per tot el context aliè a Santa Eulàlia, han decidit amb el seu vot, un canvi significatiu en el proper mandat a l’ajuntament de Santa Eulàlia.
Agraeixo a totes les persones que han confiat en el projecte socialista per a Santa Eulàlia i els dic: El projecte és viu i, fidels als nostres compromisos adquirits, treballarem el que faci falta i on faci falta per dur endavant el nostre propòsit.
Ahir es va constituir el nou ajuntament i ara toca la feina de fer propostes constructives i exercir el control de les accions del govern. Ho farem, amb rigorositat i seny, com sempre hem fet.
Personalment, no vull ser l’oposició, vull ser l’alternativa, i amb aquest objectiu treballaré els propers quatre anys, amb l’orgull d’un socialista de sap d’on venim, qui som i què volem.
Venim de les bases més humils de la societat, de les classes treballadores. Venim dels valors de la llibertat, la igualtat, la solidaritat i la fraternitat.
Som hereus d'una joventut meravellosa, les joventuts llibertàries, El POUM, després el MSC i altres aportacions diverses fins a arribar al congrés d'unitat entre el PSC congrés, el Reagrupament i el PSOE de Catalunya.
Volem una renovació. Volem ser la gran organització sociopolítica del segle XXI. Volem ser la garantía de la cohesió social i la unitat civil. Volem els serveis públics bàsics garantits i de qualitat.
Hem de fer trinxeres que defensin l’estat del benestar i el progrés social, davant l’ofensiva neoliberal que patim i que s’agreujarà a curt plaç. Ens volen fer tornar al passat, retallant els drets que tant ens ha costat d’aconseguir. Ens volen dur a l’estat del malestar i no hem de permetre. De cap manera.
Sortosament m’envolta un bon equip, disposat i capacitat, que estima el seu poble i que vol treballar per millorar el seu estat i , sense cap dubte, farà moltes propostes per aconseguir-ho.
Vaig llegir fa uns dies “Un, davant d'un riu majestuós, ple d'aigua, de força, de vida, es pot preguntar... d'on ve tanta potència, tanta força? Si un investiga i ressegueix el riu cap amunt fins a l'inici, s'adona que el riu comença amb un fil d'aigua i que, al llarg del trajecte, s'hi afegeixen altres rierols, altres aportacions, fins a arribar a ser un gran riu cabalós.”
Aquest ha d’estar el nostre objectiu, retrobar el fil d’aigua i els rierols, per omplir el curs del riu, que avui està en plena sequera. I tornarem a tenir un riu majestuós, segur que sí, però abans haurem de replantejar el nostre projecte de país i de societat, acostant-lo al que la gent està demanant a les places de moltes viles de Catalunya.

Benvingut Francesc

Jo ho tenia molt clar Francesc, un actiu de la teva qualitat, el Partit Popular no el podia deixar de costat, en tot cas haurien d’esser causes alienes a la política, les que haguessin provocat el teu allunyament. Desitjo que un cop decidida la teva candidatura, en la propera legislatura puguis dedicar més temps a treballar per Santa Eulàlia. No es una critica, es un desig.
Com sempre, i amb la cordialitat política i les magnifiques relacions personals, que venim gaudint, n’estic segur que no es ressentiran, passi el que passi en tot el procés electoral que ja s’ha encetat.
Sempre he pensat que els ciutadans i ciutadanes del nostre poble no es mereixen actituds irresponsables, ni picabaralles entre els que optem i demanem la seva confiança.
Malauradament aquesta legislatura, hem tingut alguns capítols, en els quals, alguns, no han estat a l’alçada del que ens exigeixen els nostres conciutadans, votants o no, del nostre projecte. Espero que no es repeteixin
Alhora també estarem d’acord, que tothom té el dret de defensar el seu projecte i tractar de convèncer a l’opinió publica que la seva opció és la millor per Santa Eulàlia, amb fermesa i apassionadament, si s’escau, doncs, personalment, no entenc com podré sumar adeptes, si no hi crec i no defenso apassionadament el projecte que hem dissenyat els socialistes per Santa Eulàlia.
Per això, vehemència, passió i fermesa SI, confrontació, acritud i males practiques NO.
Benvingut al club dels patidors de la crisi en les administracions locals.

Com els crancs

Avui he escoltat en un mitja radiofònic les declaracions del senyor Xavier Trias, on donava compte del que farà en el cas de ser anomenat alcalde de Barcelona.
Proposa el senyor Trias, desdoblar el túnel de Vallvidrera, convertint-lo en quatre carrils fins el carrer Numancia.
I alhora, presumia dient que no li costaria res a Barcelona, i afegia, que com es tracta d’un túnel de peatge, la inversió l’assumiria la concessionària que amb caràcter privat te adjudicada l’explotació d’aquesta infraestructura.
Ull, els túnels son una comunicació bàsica, entre els dos Vallès i Barcelona, o sigui, no es cosa només de Barcelona, en tot cas és també afecta les dues corones metropolitanes.
No te res de nou que CIU faci aquestes propostes, ja ens te acostumats a autopistes i túnels de peatge, que ajuden a buidar les butxaques dels catalans.
O sigui, venim reivindicant, de fa anys, que la resta d’Espanya gaudeix d’autopistes de franc i per tant els catalans, pels mateixos serveis hem de pagar més, i ara resulta que la gran proposta que ens fa el senyor Trias, és ampliar els túnels i seguir pagant.
Tot el que s’ha reivindicat, s’han omplert columnes de premsa, s’han fet debats radiofònics i televisius, s’ha demanat aferrissadament l’aplicació d’una política de rescats de peatges per igualar-nos a la resta de ciutadans de l’estat espanyol, se’n va a fer “punyetes” , tot per què a algun il•luminat de l’equip del senyor Trias se li ha acudit aconsellar-lo a fer una proposta electoral, que segons el meu entendre, ens farà anar enrere com els crancs.
Tots sabem que significa privatitzar inversions en aquests tipus d’infraestructures, diners a canvi d’hipotecar la butxaca dels catalans, amb la concessió d’anys, que malauradament, mai s’acaben.
Curiosament, sempre s’han trobat arguments per la renovació i no pas per l’extinció d’obligacions, tal com està pactat.
Total, els nostres nets i possiblement besnéts seguiran pagant per fer servir unes infraestructures d’utilitat pública general, això si, afavorim la inversió privada, omplim les butxaques de “los mercados” i a canvi pagarem peatges tot el segle XXI.
No val dir què, si no es d’aquesta manera no ho tindrem, el que hem de dir és que si en altres indrets ho tenen, nosaltres també tenim el mateix dret. Per això paguem.
I, alhora, estic esperançat per les fantàstiques lliçons de politiques socials que estic rebent de Barcelona, i en tot cas, m’ajuden a clarificar molt millor les diferències entre politiques d’esquerres i de dretes.

EL QUE MAI HA DE FER UN POLÍTIC

La primera novetat d'aquest 2011, ha estat l'entrada en vigor de la Llei del Tabac (reformada), que ens ha dut a un nou escenari de convivència entre ciutadans i ciutadanes.
Personalment, estic a favor d'aquesta llei. Primer perquè no sóc fumador actiu, encara que sí passiu i, per tant, és per a mi i per a moltes persones una satisfacció aquesta regulació dels espais on es pot fumar i, en segon lloc, per qüestions de salut pública, doncs segons el què coneixem, tothom és conscient que fumar és una pràctica insana per a la salut.
Dit això, no puc estar d'acord en l'esperit de la Llei que, segons el meu parer, produirà enfrontaments entre ciutadans i ciutadanes, de fet ja ha passat, i no afavorirà la convivència entre nosaltres, doncs responsabilitza a nosaltres ciutadans/nes a fer-la complir, és a dir, a enfrontar-nos a situacions incomodes no desitjades.
Alhora, no me’n puc estar de criticar l’actitud d’una companya socialista: la senyora Leire Pajin, Ministra del Govern d'Espanya, que segons el meu criteri, s’ha begut l’enteniment i fa unes declaracions públiques animant als ciutadans a denunciar als fumadors desobedients amb la Llei.
És penós, lamentable i molt greu que una persona electa per milions de votants, amb un lloc d'alta responsabilitat en el Govern d'Espanya, que suposadament governa per tots i cadascun dels espanyols per un igual, oblidi els principis bàsics socialistes de LLIBERTAT, IGUALTAT I FRATERNITAT, i es despengi amb declaracions que encaminen a la divisió de la societat i no fan cap bé a la convivència entre tots nosaltres. Esperem no haver de veure episodis violents, perquè aquestes manifestacions més aviat esperonen, i no pas apaivaguen, possibles enfrontaments entre ciutadans i ciutadanes.
Els que tenim responsabilitats en els nostres municipis sabem els esforços que dediquem a fomentar i preservar el civisme i la convivència i, amb totes les dificultats que se'ns presenten dia a dia, només falta que alguns/nes ens posin pals a les rodes amb els seus actes.