Jo ho tenia molt clar Francesc, un actiu de la teva qualitat, el Partit Popular no el podia deixar de costat, en tot cas haurien d’esser causes alienes a la política, les que haguessin provocat el teu allunyament. Desitjo que un cop decidida la teva candidatura, en la propera legislatura puguis dedicar més temps a treballar per Santa Eulàlia. No es una critica, es un desig.
Com sempre, i amb la cordialitat política i les magnifiques relacions personals, que venim gaudint, n’estic segur que no es ressentiran, passi el que passi en tot el procés electoral que ja s’ha encetat.
Sempre he pensat que els ciutadans i ciutadanes del nostre poble no es mereixen actituds irresponsables, ni picabaralles entre els que optem i demanem la seva confiança.
Malauradament aquesta legislatura, hem tingut alguns capítols, en els quals, alguns, no han estat a l’alçada del que ens exigeixen els nostres conciutadans, votants o no, del nostre projecte. Espero que no es repeteixin
Alhora també estarem d’acord, que tothom té el dret de defensar el seu projecte i tractar de convèncer a l’opinió publica que la seva opció és la millor per Santa Eulàlia, amb fermesa i apassionadament, si s’escau, doncs, personalment, no entenc com podré sumar adeptes, si no hi crec i no defenso apassionadament el projecte que hem dissenyat els socialistes per Santa Eulàlia.
Per això, vehemència, passió i fermesa SI, confrontació, acritud i males practiques NO.
Benvingut al club dels patidors de la crisi en les administracions locals.
diumenge, de febrer 20, 2011
dilluns, de febrer 07, 2011
Com els crancs
Avui he escoltat en un mitja radiofònic les declaracions del senyor Xavier Trias, on donava compte del que farà en el cas de ser anomenat alcalde de Barcelona.
Proposa el senyor Trias, desdoblar el túnel de Vallvidrera, convertint-lo en quatre carrils fins el carrer Numancia.
I alhora, presumia dient que no li costaria res a Barcelona, i afegia, que com es tracta d’un túnel de peatge, la inversió l’assumiria la concessionària que amb caràcter privat te adjudicada l’explotació d’aquesta infraestructura.
Ull, els túnels son una comunicació bàsica, entre els dos Vallès i Barcelona, o sigui, no es cosa només de Barcelona, en tot cas és també afecta les dues corones metropolitanes.
No te res de nou que CIU faci aquestes propostes, ja ens te acostumats a autopistes i túnels de peatge, que ajuden a buidar les butxaques dels catalans.
O sigui, venim reivindicant, de fa anys, que la resta d’Espanya gaudeix d’autopistes de franc i per tant els catalans, pels mateixos serveis hem de pagar més, i ara resulta que la gran proposta que ens fa el senyor Trias, és ampliar els túnels i seguir pagant.
Tot el que s’ha reivindicat, s’han omplert columnes de premsa, s’han fet debats radiofònics i televisius, s’ha demanat aferrissadament l’aplicació d’una política de rescats de peatges per igualar-nos a la resta de ciutadans de l’estat espanyol, se’n va a fer “punyetes” , tot per què a algun il•luminat de l’equip del senyor Trias se li ha acudit aconsellar-lo a fer una proposta electoral, que segons el meu entendre, ens farà anar enrere com els crancs.
Tots sabem que significa privatitzar inversions en aquests tipus d’infraestructures, diners a canvi d’hipotecar la butxaca dels catalans, amb la concessió d’anys, que malauradament, mai s’acaben.
Curiosament, sempre s’han trobat arguments per la renovació i no pas per l’extinció d’obligacions, tal com està pactat.
Total, els nostres nets i possiblement besnéts seguiran pagant per fer servir unes infraestructures d’utilitat pública general, això si, afavorim la inversió privada, omplim les butxaques de “los mercados” i a canvi pagarem peatges tot el segle XXI.
No val dir què, si no es d’aquesta manera no ho tindrem, el que hem de dir és que si en altres indrets ho tenen, nosaltres també tenim el mateix dret. Per això paguem.
I, alhora, estic esperançat per les fantàstiques lliçons de politiques socials que estic rebent de Barcelona, i en tot cas, m’ajuden a clarificar molt millor les diferències entre politiques d’esquerres i de dretes.
Proposa el senyor Trias, desdoblar el túnel de Vallvidrera, convertint-lo en quatre carrils fins el carrer Numancia.
I alhora, presumia dient que no li costaria res a Barcelona, i afegia, que com es tracta d’un túnel de peatge, la inversió l’assumiria la concessionària que amb caràcter privat te adjudicada l’explotació d’aquesta infraestructura.
Ull, els túnels son una comunicació bàsica, entre els dos Vallès i Barcelona, o sigui, no es cosa només de Barcelona, en tot cas és també afecta les dues corones metropolitanes.
No te res de nou que CIU faci aquestes propostes, ja ens te acostumats a autopistes i túnels de peatge, que ajuden a buidar les butxaques dels catalans.
O sigui, venim reivindicant, de fa anys, que la resta d’Espanya gaudeix d’autopistes de franc i per tant els catalans, pels mateixos serveis hem de pagar més, i ara resulta que la gran proposta que ens fa el senyor Trias, és ampliar els túnels i seguir pagant.
Tot el que s’ha reivindicat, s’han omplert columnes de premsa, s’han fet debats radiofònics i televisius, s’ha demanat aferrissadament l’aplicació d’una política de rescats de peatges per igualar-nos a la resta de ciutadans de l’estat espanyol, se’n va a fer “punyetes” , tot per què a algun il•luminat de l’equip del senyor Trias se li ha acudit aconsellar-lo a fer una proposta electoral, que segons el meu entendre, ens farà anar enrere com els crancs.
Tots sabem que significa privatitzar inversions en aquests tipus d’infraestructures, diners a canvi d’hipotecar la butxaca dels catalans, amb la concessió d’anys, que malauradament, mai s’acaben.
Curiosament, sempre s’han trobat arguments per la renovació i no pas per l’extinció d’obligacions, tal com està pactat.
Total, els nostres nets i possiblement besnéts seguiran pagant per fer servir unes infraestructures d’utilitat pública general, això si, afavorim la inversió privada, omplim les butxaques de “los mercados” i a canvi pagarem peatges tot el segle XXI.
No val dir què, si no es d’aquesta manera no ho tindrem, el que hem de dir és que si en altres indrets ho tenen, nosaltres també tenim el mateix dret. Per això paguem.
I, alhora, estic esperançat per les fantàstiques lliçons de politiques socials que estic rebent de Barcelona, i en tot cas, m’ajuden a clarificar molt millor les diferències entre politiques d’esquerres i de dretes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)