Com els crancs

Avui he escoltat en un mitja radiofònic les declaracions del senyor Xavier Trias, on donava compte del que farà en el cas de ser anomenat alcalde de Barcelona.
Proposa el senyor Trias, desdoblar el túnel de Vallvidrera, convertint-lo en quatre carrils fins el carrer Numancia.
I alhora, presumia dient que no li costaria res a Barcelona, i afegia, que com es tracta d’un túnel de peatge, la inversió l’assumiria la concessionària que amb caràcter privat te adjudicada l’explotació d’aquesta infraestructura.
Ull, els túnels son una comunicació bàsica, entre els dos Vallès i Barcelona, o sigui, no es cosa només de Barcelona, en tot cas és també afecta les dues corones metropolitanes.
No te res de nou que CIU faci aquestes propostes, ja ens te acostumats a autopistes i túnels de peatge, que ajuden a buidar les butxaques dels catalans.
O sigui, venim reivindicant, de fa anys, que la resta d’Espanya gaudeix d’autopistes de franc i per tant els catalans, pels mateixos serveis hem de pagar més, i ara resulta que la gran proposta que ens fa el senyor Trias, és ampliar els túnels i seguir pagant.
Tot el que s’ha reivindicat, s’han omplert columnes de premsa, s’han fet debats radiofònics i televisius, s’ha demanat aferrissadament l’aplicació d’una política de rescats de peatges per igualar-nos a la resta de ciutadans de l’estat espanyol, se’n va a fer “punyetes” , tot per què a algun il•luminat de l’equip del senyor Trias se li ha acudit aconsellar-lo a fer una proposta electoral, que segons el meu entendre, ens farà anar enrere com els crancs.
Tots sabem que significa privatitzar inversions en aquests tipus d’infraestructures, diners a canvi d’hipotecar la butxaca dels catalans, amb la concessió d’anys, que malauradament, mai s’acaben.
Curiosament, sempre s’han trobat arguments per la renovació i no pas per l’extinció d’obligacions, tal com està pactat.
Total, els nostres nets i possiblement besnéts seguiran pagant per fer servir unes infraestructures d’utilitat pública general, això si, afavorim la inversió privada, omplim les butxaques de “los mercados” i a canvi pagarem peatges tot el segle XXI.
No val dir què, si no es d’aquesta manera no ho tindrem, el que hem de dir és que si en altres indrets ho tenen, nosaltres també tenim el mateix dret. Per això paguem.
I, alhora, estic esperançat per les fantàstiques lliçons de politiques socials que estic rebent de Barcelona, i en tot cas, m’ajuden a clarificar molt millor les diferències entre politiques d’esquerres i de dretes.