ELS RIVALS VAN POSANT A PUNT LES MAQUINES

El passat dissabte i en plena Festa Major d’hivern vam veure dues paradetes informatives dels dos partits politics més qualificats, avui per avui, en Santa Eulàlia.
El que no s’havia fet en la campanya electoral, unes setmanes abans, per les eleccions al Parlament de Catalunya, es va fer en la Festa Major. Producte de les presses i de les pors d’uns i per estarrufar-se els altres?, no ho sé, però en tot cas, totalment legítim.
El que m’ha amoïnat és què, l’any 2008 i l’any 2009, el Partit dels Socialistes de Catalunya, va demanar per fer el mateix, i se’ns va dir, “de sempre a Santa Eulàlia els partits politics havien respectat l’esperit de les festes que es fan en el nostre municipi i ens demanaven no fer cap tipus de manifestació en aquest sentit.”
Ho vam entendre i respectar. Al peu de la lletra. Sense cap objecció.
Ara els més antics i els més nous ho demanen i ho justifiquem perquè ho fan fora del que podríem dir, espai de Festa Major.

Em dono per assabentat de la importància del vent, doncs segons bufa, s'alteren els posicionaments dels nostres adversaris polítics.
Que cadascú en faci la seva valoració.
El dijous dia 9 al vespre ens donen la informació i el fet es produeix 36 hores desprès.
Nosaltres, com no podia ser d’altre manera, no vam posar cap inconvenient. Ja ho volíem fer dos anys abans i ho vam acceptar per coherència.
En tot cas, s’ha donat un precedent, i prenem bona nota, perquè en el nostre poble no es neguin mai més actes d’aquestes característiques.

Anàlisi, reflexió i renovació

Des del meu portal aprofito per felicitar als nostres rivals pels excel•lents resultats obtinguts en les eleccions al Parlament de Catalunya.
Encara que el més rellevant és la bona participació de la ciutadania, per sobre de les expectatives previstes. Felicitacions als ciutadans/nes de Santa Eulàlia, què han donat un cop més una lliçó de ciutadania i de compromís democràtic, i ens demostren que la desafecció amb les classes politiques, no es determinant, sinó què, en tot cas, la participació depèn molt de l’interés que desperta la convocatòria.
Catalunya ha parlat i ha parlat clar. Correspon a CiU governar i a Artur Mas ser president de Catalunya. Els socialistes no li negarem ni la legitimitat, ni el tractament, ni el respecte, ni el suport en grans temes de país.
Moltes son les interpretacions que expliquen els dolents resultats obtinguts pel PSC i l’esquerra en general en les eleccions al Parlament de Catalunya.
Esta molt clar què el factor més determinant és la crisi econòmica que estem patint i el seu efecte d’erosió sobre el governs. Exemples tenim en altres països d’Europa. I més a prop les enquestes actuals a Espanya, on el PP avantatja al PSOE en tretze punts. Malauradament també ha afectat al Govern de la Generalitat, a Catalunya i a tots els catalans i catalanes.
El resultat electoral i els efectes de la crisi, segons el nostre anàlisi, serien:

a) Descontent de l’electorat en veure que els governs d’esquerres es veuen obligats a practicar ajust econòmics, amb polítiques antisocials, i tanmateix son incapaços de imposar-se i aconseguir que els interessos socials restin per sobre dels interessos econòmics. Els maleïts “mercats”, propiciats per el neo liberalisme sense escrúpols on estem immersos.
b) El desànim general que tendeix a la abstenció o a cercar culpabilitats en
l’ immigració.
c) Davant d’un futur incert, els ciutadans/nes s’aferren en confiar en un govern fort i cohesionat per resoldre millor la crisi. Això ha dut a un transvasament de vots i ha penalitzat, sens dubte, als partits polítics que formaven el govern a Catalunya. Sobre tot, i molt determinants els anuncis previs, de no renovació del tripartit.
d) El debat continuat identitari, amb el fort ressó dels mitjans impropi, allunyant-se dels veritables problemes dels ciutadans i ciutadanes, què és la crisi econòmica i l’atur.

I sense oblidar els error polítics:

- errors del govern i dels partits que li donen suport, amb falta de relat conjunt i errors de comunicació, i fins i tot, creant confusió en l’opinió pública amb manifestacions contradictòries.
- falta de lideratge del president del govern, per no demanar dimissions i fins i tot destituir a alts càrrecs implicats en els casos més sagnants.
- insatisfacció general per la sentència de l’Estatut i la falta d’una veu única dels partits politics que conformen el govern.
- també elements de desafecció política i corrupció, als quals l’electorat progressista és especialment sensible.
- i sobre tot el sentiment de canvi que s’ha instal•lat en una bona part de ciutadans i ciutadanes. Es dona el cas què la feina feta per el govern ha estat valorada com bona i fins i tot, molt bona, però aquest cop, l’obra del govern no ha estat decisiva. L’electorat ha decidit per sentiments i percepcions, i ens ha retirat el seu suport, en la percepció què els socialistes no estaríem en condicions de formar un govern fort i cohesionat.
Ara bé, l’historia ens diu què no es poden extrapolar els resultats a altres convocatòries. Tenim prous mostres electorals com per afirmar-ho amb rotunditat, doncs esta comprovat què les dinàmiques electorals son especifiques i diferents en cada convocatòria.
Els socialistes hem acceptat i assumit els resultats negatius obtinguts i com a conseqüència hem endegat un procés de reflexió, amb un profund debat d’idees i d’identitats, on s’escoltarà la veu de les bases i de les diverses tendències que conviuen dins del socialisme català.
Hem perdut unes eleccions però no hem estat derrotats en les nostres conviccions, que segueixen estan molt vives en cadascun de nosaltres.
Aprofito per desitjar-vos Bon Nadal i pròsper any 2011.