No voldria que em tractéssiu de frívol, no és això, en tot cas amb la meva humil percepció, prefereixo veure la gravetat de la situació en positiu, fugint del bombardeig continuat dels medis de comunicació, que amb el seu cel informatiu agreugen molt més els moments difícils que ens toca viure.
Cada matí, en llevar-me, penso que ens queda un dia menys de crisis i no pas que he passat un dia més de crisis. Per allò del got mig ple o mig buit.
Des del lloc que em pertoca, per voluntat dels ciutadans i ciutadanes de Santa Eulàlia, no puc defugir de les meves responsabilitats i en veure com s’incrementen les demandes al servei d’Acció Social, no em resigno a caure en la impotència i en la paralització.
Tenim davant una crisis que tindrà una duració, ara per ara incerta, que afectarà greument a moltes persones, que patiran molt i que haurem d’acompanyar donant resposta a les seves necessitats bàsiques, amb els medis que estiguin al nostre abast.
Estem en una situació extraordinària, de tal magnitud, que per apaivagar els seus efectes és necessari que tots posem el millor de nosaltres, i un cop reconeguda l’extrema gravetat de la situació, hem de cercar iniciatives que donin com a resultat la millora de la situació. No obstant, això només ho aconseguirem amb la participació i l’esforç de tots.
Situacions extraordinàries, solucions extraordinàries.
Des del Consell Social, s’impulsarà un Pla Extraordinari, que buscarà la participació ciutadana, i des d’on hauran de sortir les estratègies per ajudar als nostres ciutadans, veïns i amics que estan patint dificultats. Ens hem de preguntar què podem fer i què pot fer la gent per assegurar l’estat del benestar.
Vull manifestar que l’equip de govern municipal, és molt conscient de la situació i treballa aferrissadament per a què les persones amb dificultats estiguin emparades i tinguin cobertes les seves mínimes necessitats bàsiques.
És importantíssim que des del reconeixement de la situació, ens mentalitzem que el model de societat que tenim ha de canviar, que aquesta crisis marca un abans i un després i que encara que ens costi d’acceptar, haurem d’adaptar-nos als nous temps, trencant les inèrcies i les resistències al canvi. No ens toca més remei.
En Miquel Martí i Pol ens deia “Tot està per fer i tot és possible” i ara jo diria “no està tot fet i tot no és possible”, hem de parlar de realitats i no és possible seguir amb les polítiques neoconservadores, que amb la seva cobdícia ens han abocat a un consumisme irresponsable i insostenible.
No hem d’escoltar propostes i receptes poc solvents i fins i tot poc serioses i fracassades. M’esgarrifa pensar que l’any 1976 la Margaret Thatcher va dir “la societat no existeix”, Segons la ideòloga de la revolució conservadora, tan sols havia Estat (al que combatre fins a deixar-lo en la seva mínima expressió) o individu, subjecte protagonista de tots els esdeveniments.
Així ens ha anat, aquesta política ens ha dut a engendrar una societat individualista, egoista, desunida i fragmentada, amb les classes socials cada cop més desiguals.
Amb una taxa d’atur que ens tortura i es fa insostenible i amb un índex de pobresa que frega el 18% de la població.
El nou model de societat pel segle XXI, ha de tenir un component bàsic, on l’iniciativa privada tingui un sostre, on els poders econòmics estiguin regulats per què no tornin a fer malifetes irreparables i, com ens deia el desafortunat company Ernest Lluch, on es busqui la màxima llibertat, la màxima igualtat i la màxima fraternitat entre totes les persones que habitem el planeta.
Cada matí, en llevar-me, penso que ens queda un dia menys de crisis i no pas que he passat un dia més de crisis. Per allò del got mig ple o mig buit.
Des del lloc que em pertoca, per voluntat dels ciutadans i ciutadanes de Santa Eulàlia, no puc defugir de les meves responsabilitats i en veure com s’incrementen les demandes al servei d’Acció Social, no em resigno a caure en la impotència i en la paralització.
Tenim davant una crisis que tindrà una duració, ara per ara incerta, que afectarà greument a moltes persones, que patiran molt i que haurem d’acompanyar donant resposta a les seves necessitats bàsiques, amb els medis que estiguin al nostre abast.
Estem en una situació extraordinària, de tal magnitud, que per apaivagar els seus efectes és necessari que tots posem el millor de nosaltres, i un cop reconeguda l’extrema gravetat de la situació, hem de cercar iniciatives que donin com a resultat la millora de la situació. No obstant, això només ho aconseguirem amb la participació i l’esforç de tots.
Situacions extraordinàries, solucions extraordinàries.
Des del Consell Social, s’impulsarà un Pla Extraordinari, que buscarà la participació ciutadana, i des d’on hauran de sortir les estratègies per ajudar als nostres ciutadans, veïns i amics que estan patint dificultats. Ens hem de preguntar què podem fer i què pot fer la gent per assegurar l’estat del benestar.
Vull manifestar que l’equip de govern municipal, és molt conscient de la situació i treballa aferrissadament per a què les persones amb dificultats estiguin emparades i tinguin cobertes les seves mínimes necessitats bàsiques.
És importantíssim que des del reconeixement de la situació, ens mentalitzem que el model de societat que tenim ha de canviar, que aquesta crisis marca un abans i un després i que encara que ens costi d’acceptar, haurem d’adaptar-nos als nous temps, trencant les inèrcies i les resistències al canvi. No ens toca més remei.
En Miquel Martí i Pol ens deia “Tot està per fer i tot és possible” i ara jo diria “no està tot fet i tot no és possible”, hem de parlar de realitats i no és possible seguir amb les polítiques neoconservadores, que amb la seva cobdícia ens han abocat a un consumisme irresponsable i insostenible.
No hem d’escoltar propostes i receptes poc solvents i fins i tot poc serioses i fracassades. M’esgarrifa pensar que l’any 1976 la Margaret Thatcher va dir “la societat no existeix”, Segons la ideòloga de la revolució conservadora, tan sols havia Estat (al que combatre fins a deixar-lo en la seva mínima expressió) o individu, subjecte protagonista de tots els esdeveniments.
Així ens ha anat, aquesta política ens ha dut a engendrar una societat individualista, egoista, desunida i fragmentada, amb les classes socials cada cop més desiguals.
Amb una taxa d’atur que ens tortura i es fa insostenible i amb un índex de pobresa que frega el 18% de la població.
El nou model de societat pel segle XXI, ha de tenir un component bàsic, on l’iniciativa privada tingui un sostre, on els poders econòmics estiguin regulats per què no tornin a fer malifetes irreparables i, com ens deia el desafortunat company Ernest Lluch, on es busqui la màxima llibertat, la màxima igualtat i la màxima fraternitat entre totes les persones que habitem el planeta.
