Bosquets de Colors

L’associació cultural Bosquets de Colors, va realitzar ahir divendres 3 de Març, al nou local de l’Agrupació del PSC de Lliça d’Amunt, un interessant col·loqui al que vam assistir convidats un bon ventall de militants socialistes de la comarca.
Per trencar el gel endega el col·loqui amb unes paraules del president en Joan Guitart que va emmarcar a grans trets l’objectiu d’aquestes trobades que s’han iniciat i que s’aniran repetint, donant especial importància a l'enfortiment de les idees i principis socialistes, començant per conèixer profundament el orígens a Catalunya del PSC., la seva creació, així com els llaços d’unió amb el Partit Socialista Obrer Espanyol. Les trobades son obertes a tothom, en especial a militants i simpatitzants socialistes.
Seguidament endega el debat col·loqui pròpiament dit, on intervenen bona part dels assistents, exposant temes d’actualitat i sobre tot de polítiques locals, on les vivències d’alguns dels participants, va enriquir el coneixement de tothom, i ens ajudarà, sens dubte, a la presa de decisions i a reflexionar profundament cara a les estratègies i esdeveniments que s’aniran produint els propers mesos, fins a les eleccions municipals.
Es posa de manifest que es del tot vital el treball amb les entitats, en contacte amb les persones, amb proximitat, que a la fi, es la fita de les polítiques que el Partit dels Socialistes de Catalunya ofereix al conjunt de la ciutadania dels nostres pobles.
Desprès de tres hores intenses, vam passar al “pa amb tomàquet i embotits” que ens va oferir l’Associació, on vam seguir el col·loqui fins altes hores de la matinada.
Des d’aquí, felicito tots els components de l’Associació i els animo a seguir el camí que han encetat.

Per fer oposició, tot no s'hi val

En el decurs de l’últim ple municipal del dijous 26 i dins de la bateria de preguntes i precs a què ens tenen acostumats, em van cridar particularment l’atenció unes preguntes que va fer el Grup Municipal de CIU, centrades en l’arranjament dels carrers del municipi.

A rel de la informació donada pel Regidor d’urbanisme de les tasques d’arranjament que s’han fet a diversos carrers del poble, el portaveu del grup municipal de CIU, en el punt reglamentari de l’ordre del dia, va fer les següents preguntes:

- Les tasques d’arranjament s’han fet a carrers d’urbanitzacions recepcionades per l’Ajuntament?
La resposta va ser, evidentment, que en alguns casos sí i d’altres no.

- Les despeses dels arranjaments són a càrrec de l’Ajuntament?
La resposta que dóna el Regidor és que sí.

- Per què no es reverteixen les despeses als veïns de les zones no recepcionades per mitjà de quotes urbanístiques?
Li responen que des de fa anys l’Ajuntament va fent petites actuacions de manteniment mentre no es concretin les futures reurbanitzacions.

I és en aquest context on no entenc l’estratègia de CIU. Han defensat, en el debat dels últims pressupostos municipals, la necessitat de no augmentar els impostos i finalment votaren no al conjunt del pressupost. Fins i tot, com cada any, un personatge proper a CIU va presentar una impugnació a l’augment d’impostos, el que va suposar haver de fer un ple extraordinari, de cinc minuts de durada, per desestimar la impugnació. I ara, segons es desprèn de les preguntes fetes al ple, veurien amb bons ulls que els ciutadans es fessin càrrec de les despeses d’arranjar els sots dels carrers.
Oi que no s’entén massa?
Deu ser que quan es parla d’impostos, com que té molt de ressò, ho magnifiquen, però en canvi, actuacions per millorar la mobilitat i la seguretat de les persones, tal vegada perquè se’n parla poc, no hi donen la mateixa importància. Tant els fa, que paguin els veïns.

Des de la Regidoria de Barris, tant aviat com ens vam fer càrrec d’aquesta responsabilitat, vam fer incorporar una partida pressupostaria per actuacions de manteniment dels carrers i, cada any, s’aniran repetint aquestes tasques d’acord amb les necessitats i amb la supervisió dels serveis tècnics municipals.
Quan vam encetar la legislatura, l’estat general del carrers era prou degradat, fruit de la manca de manteniment propiciada per la passivitat d’Ajuntaments anteriors. Això, afortunadament, ho vam acabar i mica en mica es van millorant aquestes qüestions, només cal donar un tomb pel terme municipal per veure els canvis.

Volem el nou Estatut, volem viure en pau.

A rel de la concessió de la medalla d’or de la Generalitat al senyor Gregorio Lopez Raimundo, que va ser militant i Secretari General del PSUC, Partit Socialista Unificat de Catalunya, “el partido”, com va ser conegut molts anys, amb ell al front, l’home dels cabells blancs i la bondat a la cara, segons la cançó d’en Raimon. En el seu discurs va fer una crida a que la concòrdia no deixi de costat les injustícies comeses amb les víctimes de la insurrecció militar de 1936 i de la llarga postguerra en la que va seguir la persecució, recorda que els feixistes van honrar a les seves víctimes 40 anys i va demanar revisió de sentencies condemnatòries com “compensació moral” per supervivents i famílies dels traspassats. Recentment també hem vist declaracions deplorables i fins i tot amenaçadores d’alguns militars de diverses graduacions manifestant ser “los custodios de la unidad de Espanya”, contra la proposta de nou Estatut d’Autonomia i les llegítimes aspiracions catalanes. Sense oblidar els furibunds atacs dels “radiopredicadores” de les emissores afins a la dreta més reaccionaria i extremista.
I amb tot aquest context amb be a la memòria una carta rebuda per la meva amiga Armonia i que dormia esperant el moment adequat per la seva publicació, i diu així

ATIANT ELS RECORDS

L’homenatge a les víctimes del franquisme, m’ha fet d’atiador dels meus mals records, no és que estiguessin oblidats, les coses que et marquen de per vida no s’obliden, però queden esmorteïdes amb el pas dels anys.
El meu pare era una persona progressista de debò, pel temps en que li va tocar viure, això li va donar primer pogué ocupar un càrrec a l’Ajuntament de Barcelona, des de on poder fer un servei als ciutadans. Fins que van arribar els salvadors de la pàtria, el vigies d’occident i per poder ocupar el seus càrrec, el van “depurar” i com a conseqüència el van posar a la presó. No fou víctima de guerra ni el van afusellar com a tants dels companys que compartiren empresonament amb ell, per va morir al cap d’uns anys de resultes de les lesions produïdes per els senyors dels galons que de matinada els visitaven i triaven per que si, qui s’emportarien al camp de la bota, i quins per ser “rojos” servirien per desfogar-se apallissant-los.
Mireu com anaven llavors les coses, que el van tancar sense judici ni càrrecs formals, i al cap de sis mesos de patiment i tortures, el van deixar anar sense judici també.
Al cap d’un temps va precisar sortir de viatge a França i com llavors per treure el passaport es necessitava certificat de penals, es pensava que no li donarien permís, doncs be, quant li arriba el certificat, no constava per res el seu empresonament, li posava això si, que no era addicte al regim.
Va morir quan jo era molt jovene-ta, degut que en una de les apallissades, a puntades, li varen desfer una vàlvula del cor, que en aquella època no s’operava, i va durar fins que el cor va dir prou. El dolor de veure’l tants anys malalt i com s’anava consumint, un home alt i fort, intel·ligent, amb idees molt clares i que malgrat la por que li van posar al cos, t’explicava lo que era la llibertat, el que era ser d’esquerres i treballar pels demés, lluitant perquè la societat sigui mes justa.
No, no l’oblidaré mai, però tampoc oblidaré mai la ràbia i la impotència. Que vaig sentir durant molts anys. I que ara a tornat al remoure tantes memòries i records..
Aquest article és el meu homenatge particular, a un home bo, el meu pare. ARMONIA

Desprès de llegir aquest document, un mes dels milers que de segur poden escriure els familiars dels perseguits, depurats i assassinats, tots hem de fer un profunda reflexió i treballar per que mai mes es puguin produir aquests fets tant esgarrifosos i que els odis s’eradiquin definitivament de la nostre societat. Els catalans i tots els espanyols només volem viure en pau i llibertat, i el nou Estatut ha de ser el marc per aconseguir una societat mes justa i prospera, que sens dubte millorarà la nostra qualitat de vida i donarà als nostres fills un mon millor per viure.

Arranjament Piscines Municipals

Finalment i desprès de nombrosos entrebancs, s’ha iniciat l’arranjament de les Piscines Municipals. Els treballs s’ha previst acabin el proper mes de Maig i l’Empresa adjudicatària haurà d’assumir fortes penalitzacions si no compleix el termini d’execució compromès.
Al fer-se càrrec de la responsabilitat de la Regidoria d’Esports, en Martí Ferrés, ja va anunciar l’arranjament de les piscines municipals, per adequar-les a les normatives vigents de seguretat i higiene. L’equip de govern anterior havia deixat de banda el manteniment de les instal·lacions, que en general estaven molt malmeses.
Així que d’entrada, es va haver de fer millores per dotar-les d’unes mínimes condicions de funcionament.
- Instal·lar calefacció a l’edifici i els vestidors.
- Adequar, sanejar i pintar la zona de bar.
- Adjudicació del contracte d’explotació del bar restaurant
- Posar en condicions tota la maquinaria del bar i de la cuina, adquirint cuina nova i mobles frigorífics.
- Adequar les pistes de tennis, afavorint la creació d’un club per practicar aquest esport.
- Actuacions en la pista de bàsquet, per poder-ne utilitzar. El creixement d’aquest esport feia necessària la seva adaptació.
Un cop fetes les millores es va posar en marxa la elaboració del estudi tècnic per l’arranjament de les piscines i en paral·lel les diverses fonts de financiació per reunir els recursos necessaris i així fer front a les despeses.
Tot això que explicat sembla molt senzill, no ho es pas, per que quant gestiones diners públics, s’ha de seguir un camí ple de burocràcia que impedeix ser àgil i per tant tot s’allarga mes del compte. El procés ha tingut una duració de dos anys fins que no s’ha dut a terme l’adjudicació dels treballs d’arranjament.
El projecte que s’està realitzant es realment encisador i de segur que tothom estarà àmpliament satisfet de les noves piscines municipals i del seu entorn.
Felicitem i donem suport al Regidor d’Esports en les seves tasques de modernització de totes les instal·lacions municipals. Santa Eulàlia necessita fer avanços per que els ciutadans gaudeixin d’instal·lacions adients als temps que corren.

Inundabilitat del Riu Tenes

Respecte als esdeveniments que s’han produït en torn a la inundabilitat del riu Tenes, es del tot necessari esclarí la nostre posició envers als afers que s’han produït.
En primer lloc, com no pot ser d’altre manera, el nostre grup esta sempre al costat de la transparència i de la informació, estem convençuts de que els problemes no s’han d’amagar, sinó tot el contrari, s’han de fer públics, perquè tothom estigui assabentat de la situació. La Llei d’Inundabilitat va ser aprovada a finals de l’any 2002 i cadascú ha de fer les seves valoracions de les dades i el perquè no se’n va donar complida informació a la ciutadania. Només cal refrescar la memòria, i ens fa pensar que les eleccions municipals estaven molt a prop i el partit polític que estava al front del govern municipal, va ocultar suposadament per raons electorals la difusió de la Llei.
En tot cas, la Llei només parla de zones propenses a possibles inundacions i fins que no es fa l’estudi corresponent no es sap on es declararà la inundabilitat, encara que era evident que els barris propers al riu, d’alguna manera es trobarien afectats.
Així doncs en iniciar el POUM es del tot obligat contemplar totes les lleis existents, i fer l’estudi tècnic corresponent, elevant-lo a la Agencia Catalana del Aigua i finalment a la Generalitat de Catalunya, que es l’administració que dona finalment l’aprovació.
Només per això el nostre grup va donar el vist-i-plau a la reunió INFORMATIVA del avantprojecte del POUM. Si s’aprofundeix en la lectura de l’avantprojecte, es constata que en un paràgraf diu expressament, "s’estudiaran totes les possibles alternatives que puguin existir".
En cap cas, nosaltres mai estarem al costat de fer cap desallotjament forçós. Dels socialistes, no es pot esperar mai actes i fets per malmetre els sentiments, la integritat i els bens de les persones, acumulats amb molts anys de esforços i privacions.
Vam entendre que el millor era informar, encara que malauradament va produir una alarma social no desitjada per ningú, que alguns van fomentar, com es va veure, provocant l’enfrontament dels veïns amb els nostres representants municipals.
Com ja es sap existeix una Comissió de Veïns afectats, que juntament amb l’equip de govern i la resta de Grups municipals, treballen per aconseguir la millor solució per consolidar la zona i fer-la compatible amb la seguretat per les persones i els seus bens.
Actualment podem afirmar, que a l’aprovació inicial del POUM el sol serà qualificat d’urbà consolidat, segons compromís adquirit pel Govern Municipal.
Així, per fer-ho realitat, el POUM acompanyarà la documentació de l’estudi hidrològic i hidràulic i definirà les solucions i actuacions a fer.
Degut a la complexitat del terreny la solució no estarà única per tot el riu, sinó que es tractarà de actuacions diverses que es complementin, com poden ser bases de laminació, murs de contenció i motes.
Tot aquest estudi es posarà a debat amb la Comissió de Veïns, i per que no hi hagi cap dubte, els socialistes volem una solució final dialogada i amb el màxim consens de tots els implicats.
Ens agraden els rius nets, amb arbrat i amb la fauna original, però el nostre compromís es amb les persones i qualsevol moviment encaminat a perjudicar-les ens trobarà sempre enfront amb totes les conseqüències.