L’Associació Vida a la Font, on els pares, mares, familiars i un nodrit grup de veïns de Santa Eulàlia, es rebel·len i no accepten el tancament de l’escola, i estan disposat a seguir reivindicant els seus drets a escollir el lloc i tipus d’educació que volen que rebin els seus fills. S’han organitzat per denunciar de totes les maneres possibles, la situació d’indefensió en que es troben i han elaborat un document que s’anirà repartint pels habitatges de Santa Eulàlia, on fan una cronologia dels fets que s’han produït en el procés de tancament, fins a dia d’avui. Cronología dels fets
El document es una prova fefaent de com tracta el govern municipal el tancament de l’escola utilitzant totes les estratègies malèvoles al seu abast, amb l’únic objectiu d’avorrir i desmoralitzar al col·lectiu de pares i mares, pensant que donant llargues i amb el temps aconseguirien neutralitzar el malestar que van crear amb les seves decisions equivocades.
Les educadores, ja han presentat projecte i el govern sembla
que se’n desdiu de tot el que ha dit i del compromís públic, fet palès en el
plenari i en els diversos mitjans de comunicació. No tenen cap excusa, l’escola
es pot tornar a obrir i econòmicament no suposa cap daltabaix per a les arques
municipals. Segur, que pomposament faran declaracions als mitjans de que les
matriculacions han minvat i estan dins del que pensaven i això els dona la raó
en el que varen decidir. Si fan això, denunciem que aquesta estratègia es
malèvola, pròpia d’una ment diabòlica, que té els temps molt estudiats i que
només pensa en la manipulació de l’opinió dels ciutadans i ciutadanes de bona
fe. Fixeu-vos que “Tot el procés endegat ha produït
el desencís de pares i mares i al no poder anar a La Font, han buscat altres indrets
i formules per l’acomodament dels seus fills”
(això, aquesta ment diabòlica, ja sabia que passaria, i ara no
podem permetre que surti triomfant, no es just que manipulin els ciutadans/es d’aquesta
manera)
L’alcalde Brustenga i la súper regidora Valls, tenen davant
dels ulls un bitllet d’euro que no els permet anar i veure més enllà i, ho anteposen
per davant del benestar dels nadons i dels infants, sense que els importin les
famílies, ni el seu benestar. Hem de ser conscients i no perdre la memòria, que
fins que CIU i PP van arribar al govern municipal, gaudíem d’una Escola Bressol
i un sistema educatiu modèlic, reconegut arreu del nostre país i des d’ara i
per sempre, els hem d’agrair la bona gestió. L’ escola Bressol La Font del
Rieral s’ha anat a can Pistrachs.
Catalunya, en els moments crítics que viu, no es pot
permetre aquests tipus de polítics, rancis i sobrepassats. NO ELS VOLEM. Els catalans i catalanes demanen canviar els
sistemes de relacions polítiques entre ciutadans i governants, doncs està
demostrat que tal com estem es crea contínuament desafecció i malestar.