La diada de Sant Jordi commemora la mort d’aquest sant, el 23 d’abril de l’any 303 i a tot Catalunya és tradicional entre parelles regalar-se roses i llibres, és l’equivalent al dia dels enamorats al nostre país.
També té un aspecte reivindicatiu de la cultura catalana i les balconades s’engalanen amb la senyera i l’estelada.
Feia molt goig veure Santa Eulàlia amb les seves paradetes on es venien roses i llibres.
La venda de llibres i roses, a més de la reivindicació cultural, es converteix en molts llocs de Catalunya una celebració popular en el qual s'entremesclen altres actes (sardanes, castells, geganters, gitanes, bastoners...) que fan que la festa sigui més festa que mai.
Malauradament, sempre han d’haver alguns fets desafortunats, que espatllen, o intenten espatllar, l’esforç d’algunes entitats dedicades a preservar les nostres tradicions i la nostre cultura.
No s’hi val que la regidoria de cultura, resti tant poc compromesa, en el que hauria d’esser la seva principal obligació, i posi tants entrebancs a una entitat que mereix el reconeixement de tots els santaeulaliencs que estimen la cultura i les tradicions de Catalunya.
Ens referim concretament als bastoners, activitat cultural recuperada fa uns anys per la joventut de Santa Eulàlia i que ens ha donat moltes tardes de joia gaudint de les seves trinxades.
I ara ve el més pervers: Per una banda el govern es dedica a enaltir la senyera, en la porta de l’ajuntament, en la rotonda de la carretera de Barcelona, participen activament en l’Empenta Ronçanenca per l’Autodeterminació i en l’adhesió a Municipis per a la Independència. Es a dir, s’omplen la boca de catalanisme, i per l’altre banda i per les tendències de l’entitat Bastoners, llancen un atac disfressat (com sempre) que té per objectiu ofegar econòmicament a l’entitat i que la joventut se’n cansi i abandoni l’activitat cultural, que tant ha costat recuperar. Amb la seva vanitat i prepotència, a aquesta gent no els hi fa cap vergonya i segur que trobaran l’argument per a justificar-ho. La seva parròquia potser s’ho cregui, però nosaltres sabem com son i no ens enganyen.
Recordeu el que deia en Sèneca “No hi ha vent favorable pel que no sap on va.”