ELS RIVALS VAN POSANT A PUNT LES MAQUINES

El passat dissabte i en plena Festa Major d’hivern vam veure dues paradetes informatives dels dos partits politics més qualificats, avui per avui, en Santa Eulàlia.
El que no s’havia fet en la campanya electoral, unes setmanes abans, per les eleccions al Parlament de Catalunya, es va fer en la Festa Major. Producte de les presses i de les pors d’uns i per estarrufar-se els altres?, no ho sé, però en tot cas, totalment legítim.
El que m’ha amoïnat és què, l’any 2008 i l’any 2009, el Partit dels Socialistes de Catalunya, va demanar per fer el mateix, i se’ns va dir, “de sempre a Santa Eulàlia els partits politics havien respectat l’esperit de les festes que es fan en el nostre municipi i ens demanaven no fer cap tipus de manifestació en aquest sentit.”
Ho vam entendre i respectar. Al peu de la lletra. Sense cap objecció.
Ara els més antics i els més nous ho demanen i ho justifiquem perquè ho fan fora del que podríem dir, espai de Festa Major.

Em dono per assabentat de la importància del vent, doncs segons bufa, s'alteren els posicionaments dels nostres adversaris polítics.
Que cadascú en faci la seva valoració.
El dijous dia 9 al vespre ens donen la informació i el fet es produeix 36 hores desprès.
Nosaltres, com no podia ser d’altre manera, no vam posar cap inconvenient. Ja ho volíem fer dos anys abans i ho vam acceptar per coherència.
En tot cas, s’ha donat un precedent, i prenem bona nota, perquè en el nostre poble no es neguin mai més actes d’aquestes característiques.

Anàlisi, reflexió i renovació

Des del meu portal aprofito per felicitar als nostres rivals pels excel•lents resultats obtinguts en les eleccions al Parlament de Catalunya.
Encara que el més rellevant és la bona participació de la ciutadania, per sobre de les expectatives previstes. Felicitacions als ciutadans/nes de Santa Eulàlia, què han donat un cop més una lliçó de ciutadania i de compromís democràtic, i ens demostren que la desafecció amb les classes politiques, no es determinant, sinó què, en tot cas, la participació depèn molt de l’interés que desperta la convocatòria.
Catalunya ha parlat i ha parlat clar. Correspon a CiU governar i a Artur Mas ser president de Catalunya. Els socialistes no li negarem ni la legitimitat, ni el tractament, ni el respecte, ni el suport en grans temes de país.
Moltes son les interpretacions que expliquen els dolents resultats obtinguts pel PSC i l’esquerra en general en les eleccions al Parlament de Catalunya.
Esta molt clar què el factor més determinant és la crisi econòmica que estem patint i el seu efecte d’erosió sobre el governs. Exemples tenim en altres països d’Europa. I més a prop les enquestes actuals a Espanya, on el PP avantatja al PSOE en tretze punts. Malauradament també ha afectat al Govern de la Generalitat, a Catalunya i a tots els catalans i catalanes.
El resultat electoral i els efectes de la crisi, segons el nostre anàlisi, serien:

a) Descontent de l’electorat en veure que els governs d’esquerres es veuen obligats a practicar ajust econòmics, amb polítiques antisocials, i tanmateix son incapaços de imposar-se i aconseguir que els interessos socials restin per sobre dels interessos econòmics. Els maleïts “mercats”, propiciats per el neo liberalisme sense escrúpols on estem immersos.
b) El desànim general que tendeix a la abstenció o a cercar culpabilitats en
l’ immigració.
c) Davant d’un futur incert, els ciutadans/nes s’aferren en confiar en un govern fort i cohesionat per resoldre millor la crisi. Això ha dut a un transvasament de vots i ha penalitzat, sens dubte, als partits polítics que formaven el govern a Catalunya. Sobre tot, i molt determinants els anuncis previs, de no renovació del tripartit.
d) El debat continuat identitari, amb el fort ressó dels mitjans impropi, allunyant-se dels veritables problemes dels ciutadans i ciutadanes, què és la crisi econòmica i l’atur.

I sense oblidar els error polítics:

- errors del govern i dels partits que li donen suport, amb falta de relat conjunt i errors de comunicació, i fins i tot, creant confusió en l’opinió pública amb manifestacions contradictòries.
- falta de lideratge del president del govern, per no demanar dimissions i fins i tot destituir a alts càrrecs implicats en els casos més sagnants.
- insatisfacció general per la sentència de l’Estatut i la falta d’una veu única dels partits politics que conformen el govern.
- també elements de desafecció política i corrupció, als quals l’electorat progressista és especialment sensible.
- i sobre tot el sentiment de canvi que s’ha instal•lat en una bona part de ciutadans i ciutadanes. Es dona el cas què la feina feta per el govern ha estat valorada com bona i fins i tot, molt bona, però aquest cop, l’obra del govern no ha estat decisiva. L’electorat ha decidit per sentiments i percepcions, i ens ha retirat el seu suport, en la percepció què els socialistes no estaríem en condicions de formar un govern fort i cohesionat.
Ara bé, l’historia ens diu què no es poden extrapolar els resultats a altres convocatòries. Tenim prous mostres electorals com per afirmar-ho amb rotunditat, doncs esta comprovat què les dinàmiques electorals son especifiques i diferents en cada convocatòria.
Els socialistes hem acceptat i assumit els resultats negatius obtinguts i com a conseqüència hem endegat un procés de reflexió, amb un profund debat d’idees i d’identitats, on s’escoltarà la veu de les bases i de les diverses tendències que conviuen dins del socialisme català.
Hem perdut unes eleccions però no hem estat derrotats en les nostres conviccions, que segueixen estan molt vives en cadascun de nosaltres.
Aprofito per desitjar-vos Bon Nadal i pròsper any 2011.

Que m'ho expliquin

No acabo d’entendre el que proposa l’Artur Mas. Aquests dies he escoltat i llegit als medis de comunicació, unes declaracions dient que si governes aprimaria l’estructura de l’administració de Catalunya un 25%. Al poc temps ho matisa, després del revolt que havia organitzat i d’adonar-se que l’havia errat, declara que no, que el que retallarà son molts dels càrrecs que s’han donat a militants del tripartit.
A veure, segons les informacions a que he tingut accés, per la Generalitat de Catalunya, entre funcionaris i personal laboral contractat, treballant unes 300.000 persones i el senyor Mas està dient que unes 75.000 persones s’acomiadaran, entre càrrecs polítics, funcionaris i personal laboral, si les urnes li donen la majoria suficient.
En cap cas ha dit que retallaria el pressupost de la Generalitat, sinó que “aprimaria l’estructura de l’administració” i es aquí on ens hem de preocupar, doncs no es possible, segons el meu entendre i per la magnitud de la retallada, mantenir els serveis, quantitat i qualitat, que presta la Generalitat als ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
Fan por aquestes polítiques que anuncia el senyor Mas, i penso que deu ser pels aires electorals que corren, en tot cas, segur que algun dels meus addictes seguidors, en deu tenir la recepta que apaivagui el foc que ha encès.

Obra de govern

S’acosten els comicis on els ciutadans i ciutadanes estan convocats a les urnes per escollir el nou president de la Generalitat pels propers quatre anys. Aquest cop ens hi juguem molt, doncs ha arribat l’hora de què tots els partits polítics es defineixin amb claredat i proposin al poble de Catalunya el seu model de país. Ara és el moment d’exercir el dret a decidir i, amb el seu vot, la societat catalana definirà quin país vol.
Ho hem dit i seguim dient: socialistes, catalanistes i federalistes, és la nostra opció i exigim que sigui respectada, de la mateixa manera que nosaltres respectem les altres opcions polítiques que conviuen a Catalunya.
Respecte per una opció política que avalen centenars de milers de catalans i catalanes, que volen que es defensin els seus drets, que es reflecteixen en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, malauradament, maltractat per un Tribunal Constitucional descafeïnat.
Entenem perfectament que, des d’alguns sectors, es manifesti que el federalisme és una opció esgotada, que l’EAC “rompe España” o els que es declaren fora de la Constitució, reclamant
la independència. Ho respectem però no ho compartim . Són temps d’eleccions i tothom es posiciona buscant l’assentiment de la seva parròquia i tractant de sumar més adeptes.
Recentment, el govern de la Generalitat ha presentat el document de balanç de la gestió dels quatre anys de govern de la Generalitat, presidit per José Montilla.
Les dades són contundents: el Govern ha contractat cada dia del seu mandat 5 mestres, 3 mossos d’esquadra i 2 metges. El govern ha construït en 4 anys més de 1.000 equipaments, 5 equipaments per setmana. Ha construït 410 escoles, 288 escoles bressol, 123 centres de salut, 77 biblioteques, 14 parcs de bombers, 8 hospitals, 90 quilòmetres d’autovia i 212 quilòmetres de camins rurals, entre d’altres actuacions. El govern ha construït dues escoles per setmana, un centre d’assistència primària cada quinze dies i una estació de metro cada tres mesos.
Trobareu tota la informació disponible sobre la gestió del govern de Catalunya en el període 2007-2010, a aquests enllaços:

http://www.gencat.cat/construim/
http://www.youtube.com/watch?v=Oh2OMxZvX-M

Això és el “Canvi real”, això són els fets i no les paraules. Mai cap govern de la Generalitat ha presentat aquest balanç i no és acceptable que ,avui, proposin un canvi els mateixos que van governar fins l’any 2003, les mateixes cares de sempre, Artur Mas, Ramon Espadaler, Felip Puig, Fernández Teixidó, Núria de Gispert, tots membres dels antics governs de Jordi Pujol, quan tothom sap que en aquests últims 7 anys de govern d'esquerres, s'han aconseguit fites que ells no van aconseguir en els 23 anys que van governar.
Ens proposen tornar al passat i això no ho podem de permetre.
Volem seguir governant, per seguir avançant en l’autogovern, en el desplegament de l’Estatut i en politiques socials, volem un país fort, una economia solida i una societat de benestar .
Al poble de Catalunya, que no s’amoïni, l’informarem degudament de l’obra de govern i, tard o d'hora, amb la saviesa i el seny que el caracteritza, en sabrà fer la valoració, atorgant els vots a les forces polítiques que més han contribuït a desenvolupar el nostre país.

Basta ya señor Rajoy

El viernes pasado en un programa de televisión tuve la ocasión de escuchar unas declaraciones del presidente del Partido Popular y quedé estupefacto; les decía a los ciudadanos i ciudadanas que, cuando él gobierne creará, 5 millones de puestos de trabajo. Qué sabe como hacerlo y lo hará.
Es vergonzoso que dé estos mensajes, cuando centenares de miles de personas tienen graves problemas de supervivencia.
Fíjense, les está diciendo que cuando él gobierne lo arreglará i también les está diciendo a los 4 millones largos de parados, que si no gobierna, esta solución divina que tiene, no se aplicará porqué la condición es que gobierne. De estas declaraciones se traduce que al Sr. Rajoy no le preocupan los sufrimientos de las personas; deben esperar a que gobierne y si no gobierna pues todos abocados a la pobreza.
No diga que el gobierno no escucha sus propuestas, esto es imposible. Nos trata de estúpidos. En la situación de crisis actual ningún gobierno dejaría de escuchar cualquier aportación razonable, que resuelva de inmediato el problema gravísimo en que estamos inmersos.
Por el cargo que ostenta y por responsabilidad para con los españoles, el Sr. Rajoy, tiene la obligación de explicar a los ciudadanos i ciudadanas como piensa crear estos puestos de trabajo (con un idioma inteligible i sin palabras grandilocuentes) i también al gobierno, en las sesiones que mantienen todos los miércoles.

I si no, ya sabe, línea directa con el Presidente, que el jefe de la oposición la tiene, seguro.
Es irresponsable atizar el fuego en puertas de una huelga general, con estas declaraciones, que manipulan a la opinión pública y sobre todo juegan con los sentimientos de las personas que tienen dificultades, pues ellas necesitan tener esperanza y se aferran a estos mensajes.
Lo que pasa que todo es una gran mentira y en todo caso, si crear puestos de trabajo significa otra vez manga ancha en la construcción y en la especulación, con una nueva burbuja inmobiliaria, donde, como ya hemos vivido, unos pocos se enriquecen a costa de empobrecer a los demás.
Tengo que decir que no, muchas gracias, con una vez ya tenemos bastante.

Una altra més del senyor Puig

En sentir les declaracions que va fer el senyor Felip Puig, secretari general adjunt de CIU, a l’emissora Radio Euskadi, en el sentit de què seria bo que tots els partits polítics s’oposin als Pressupostos Generals de l’Estat per forçar eleccions generals anticipades, descartant qualsevol recolzament al President Rodriguez Zapatero i insistint que CIU “preferiria -y este es un mensaje a nuestros amigos del PNV- que los nacionalistas vascos, más allá de los regates a corto plazo, se convencieran de que es necesario un cambio de rumbo en el Ejecutivo español".
En escoltar-ho vaig quedar profundament decebut, doncs, de sobte entenc que aquest senyor s’ha begut l’enteniment, o pot ser no, i pensa que el govern que més li convé a CIU es un govern del P.P.
Vaig tenir un flash i em va passar per la ment tot el “bé” que està fent per Catalunya el Partit Popular (recollida firmes per tota Espanya contra l’estatut de Catalunya, recusació de l’EAC davant del Tribunal Constitucional, atacs contra la llengua catalana, la recusació de la Llei d’acollida i la tasca bruta a Brussel•les de la mà del senyor “Alejo”, i un sense fi de etc.).
Aplaudeixo la resposta que va donar el portaveu del PNV Josu Erkoreka, en el mateix medi radiofònic, manifestant que el PNV no atendrà la petició que li ha fet aquesta setmana CIU de no donar suport als pressupostos generals de l’estat per l’any que ve, dient “Lo que no acabo de entender es que otras formaciones políticas distintas a las del Partido Popular que no serían directamente beneficiarias de ese resultado se apunten a la estrategia del PP tan incondicional, clara i abiertamente.
Nosotros estamos primero en explorar las posibilidades de mejorar el presupuesto o la negociación presupuestaria con resultados efectivos para los vascos.
Pero hay otras formaciones políticas que están en una estrategia que objetivamente solo beneficia al PP, usted me acaba de hablar de CIU que está en la misma estrategia”.
Si el Sr. Puig persegueix realment un govern a Madrid del P.P. perquè és el millor pels interessos de CIU, que ho digui clarament.
Ha arribat el moment que la societat catalana ha de saber a quin joc juga CIU, clarament i sense embuts.
Entendria també que molts simpatitzants restin preocupats per les derives que s’observen en la Federació, que afavoreixen la confusió i la mala maror.
Quim

Ronda del Vallès o Quart Cinturó

El passat 30 de juliol, el BOE va publicar l'anunci d'informació pública de l'estudi informatiu del "Cierre de la Autovía Orbital de Barcelona", altrament conegut com a Quart Cinturó o Ronda del Vallès.
El Ministeri de Foment ha fixat que el termini per fer al•legacions finalitzi el 2 de setembre per la societat civil i un mes més tard per els ajuntaments. Evidentment, sembla raonable que la societat civil demani que es prorrogui el termini, degut a les dates en què ens trobem, període de vacances, que dificulta a ciutadans i tècnics estudiar el traçat i fer les al•legacions que estimin oportunes.
Des del meu punt de vista, i un cop examinat el traçat, he de manifestar la meva satisfacció, ja que Santa Eulàlia queda definitivament fora d'altres propostes que esquarteraven el nostre terme municipal, amb un desgavell fora de tota lògica urbanística i, sobretot, social. I, fins i tot, afegiria que ens afavoreix per la definició del futur traçat de la sortida del nord de Santa Eulàlia a la C 17.
En canvi, estic molt preocupat perquè el traçat proposat s'acosta arriscadament a la zona urbana del barri de Can Marqués, amb el conseqüent impacte ambiental i social que pot produir, principalment perquè el traçat està projectat a cel obert, amb uns desnivells a prop dels 15 metres, el que suposa un risc de sorolls i com no d’impacte visual, difícil de digerir.
Només conèixer la notícia, d'immediat vaig informar a l'Associació de Veïns i vam concertar una reunió informativa, on els ciutadans van acordar fer al•legacions, cosa que es produirà amb el nostre recolzament i assessorament, si cal.
Els socialistes treballarem en una proposta perquè el traçat en qüestió es desplaci més al sud allunyant-lo del barri de Can Marqués i de la capella de Santa Justa. I, si això no fos possible, que es soterri des del km. 22.400 fins al km. 23.200, per fer desaparèixer tot l'impacte, abans esmentat, en les nostres zones urbanes. És el que vam acordar amb els veïns i així ho farem, sobretot perquè estem convençuts que és el millor pel nostre poble.
Nosaltres sempre havíem manifestat que no volíem el Quart Cinturó tal com estava projectat, però el traçat que ara ens proposen, segons la nostra opinió i amb la millora a que me he referit, reuneix les condicions per estar-hi d'acord.
Penso què, un cop més, Catalunya ha perdut la oportunitat de plantejar un traçat únic i consensuat per tothom, ja què la proposta salomònica que va fer el Pla Territorial Metropolità de Barcelona, amb tres traçats diferents, segons el meu entendre, era una proposta molt arriscada i que podia acabar com ha acabat, amb un traçat que no te a veure amb els proposats. Sortosament Santa Eulàlia, en principi, n’ha sortit ben lliurada, doncs es descarta el traçat històric que ens esquarterava el poble per la meitat.
Veurem com acaba després de les al•legacions que faci el territori, societat civil, entitats i ajuntaments, però el que està clar que des de Santa Eulàlia, hem de ser molt prudents a l'hora d'al•legar, sense retrets ni desconsideracions, amb respecte, defensant els interessos de Santa Eulàlia, no sigui que si ens dispersem, acabem penedint-nos per haver perjudicat els interessos del nostre poble.

SANTA EULÀLIA : Il•lusió, responsabilitat i compromís.

Les meves companyes i companys d’agrupació em van escollir a la darrera Assemblea General, per encapçalar el projecte socialista pel meu poble, Santa Eulàlia de Ronçana.
Ho dic amb la boca plena “el meu poble”.
M’honra i em sento profundament agraït per la confiança que han posat en mi totes les companyes i companys que, a proposta del primer secretari en Martí Ferrés, em van escollir de forma unànime, reforçant el que jo ja sabia i que hem demostrat plegats en innumerables ocasions:
“el grup socialista gaudeix de molt bona salut amb una agrupació cohesionada, sense escletxes, i disposada sempre a treballar per aconseguir el millor per Santa Eulàlia, posant en pràctica polítiques socials que són les que ens identifiquen i donen raó als nostres fonaments com a socialistes”.
Vull agrair tot el què he après dels meus companys d’executiva, en Martí, l’Armando, l’Anna i en Manel, que amb els seus consells m’han perfilat i més tard m’han donat l’oportunitat d’aconseguir una il•lusió, oferir-me i posar a disposició de les ciutadanes i ciutadans un projecte pel desenvolupament del futur del meu poble.
Penso treballar per il•lusionar als meus conciutadans perquè crec que sense il•lusió els projectes no s’aguanten. El meu ha de ser il•lusionant, vull què tothom el faci seu i també vull afegir les complicitats de totes les persones que estimen i creuen en Santa Eulàlia.
També amb responsabilitat i compromís, amb propostes acurades i consensuades, sense fer volar coloms, tocant de peus a terra; això sí, afegint totes les complicitats i voluntats que sigui capaç d’aconseguir.
Des d’aquí, convido a participar en el nostre projecte a tota persona disposada a aportar el seu granet de sorra per tractar de millorar la qualitat de vida de les persones i, només, rebre a canvi la satisfacció d’haver fet una mica més feliços als altres.
Visc a Santa Eulàlia des de fa 16 anys, i em sento santaeulalienc fins el moll de l’ós, i rebutjo qualsevol interpretació malèvola de què s’ha de néixer per estimar. Això són pensaments tancats, de principis del segle passat, i a hores d’ara crec que no tenen cap fonament.
Estem dins d’una societat multicultural i plural, on hi tenim cabuda tots i on la nostra fita ha de ser: integrar, vertebrar i ajudar a què els nascuts a altres indrets comparteixin i facin seus els valors de la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra manera de ser.
Vull que tots els que vivim al nostre poble ens sentim orgullosos de ser santaeulaliencs i, encara que és un reflexió molt coneguda, vull que cadascú pensi “ que puc fer per Santa Eulàlia i no esperar a veure que pot fer Santa Eulàlia per mi”.
Només així avançarem cap una societat millor i més vertebrada socialment, on gaudir de l’exercici de ser ciutadans i on es recuperin els valors de ciutadania i convivència perduts, que són l’essència d’una societat justa, equilibrada i solidària.

El Burka i el Niqab

S’acosten les eleccions al Parlament de Catalunya i alguns grups polítics estan introduint en el debat la necessitat o no de prohibir el Burka i el Niqab a les dones musulmanes.
Obrir aquest debat en aquests moments, pot respondre per part d’alguns partits polítics al tacticisme i el rèdit electoral, i no pas a la voluntat de treball per la integració i cohesió en la nostre societat de les persones immigrades.
És evident què la societat catalana rebutja aquestes pràctiques, i per això la religió musulmana, com qualsevol altra religió, ha de respectar les normes de la nostra societat a més del respecte a les lleis democràtiques comunes. Tanmateix, hi ha normes, encara que no escrites, que gaudeixen d’un ampli consens i que tothom respecta.
Les socialistes i els socialistes catalans estem en contra del burka o vels integrals per dues qüestions fonamentals:

- Perquè anul•la la persona, és un signe clar de discriminació i va en contra de la llibertat i la dignitat de les dones.
- I perquè, per qüestions de seguretat, no es pot permetre la no identificació de les persones en edificis i espais públics. Però, més enllà del burka o el niqab, en qualsevol manera que s’utilitzi per amagar el rostre, cascs de motorista, passamuntanyes, disfresses i antifaços, etc.

No ens neguem a debatre ni a actuar, tot el contrari. Però ha de ser amb responsabilitat i consens, i per això instem a la resta de partits polítics a fer les coses de forma coherent i rigorosa.
No s’han de prendre mesures accelerades fruit d’un moment preelectoral, buscant rèdits partidistes, sinó amb seny, de forma seriosa i sent conseqüents amb els reptes que té el país.
S’ha de continuar treballant per un marc de convivència i cohesió que es basa en els principis democràtics, en els drets i els deures, i que cal respectar i assumir independentment de l’origen i les creences.
El debat l’hem de situar on toca, al Parlament de Catalunya, al Congres dels Diputats i al Senat i presentar mocions, com s’ha fet en alguns ajuntaments, significa que no es vol resoldre el problema, i només es busca fer soroll i provocar debats confusos entre els grups municipals.
Creiem que no s’ha de carregar el pes en els ajuntaments. D’existir una normativa hauria de ser general. En temes així els ajuntaments no poden actuar assumint tota la responsabilitat ni actuar en solitari. No pot ser una norma a Canovelles, un altre a Lliça d’Amunt i un altre diferent a Santa Eulàlia.
Per això, el nostre programa electoral proposarà un Pacte Nacional per la Laïcitat. La laïcitat entesa com a espai comú de respecte a la llibertat religiosa i de pensament, on els límits són els de les lleis democràtiques comunes.
Aquest es el camí per regular aquestes qüestions i pensem ha de facilitar la integració, la convivència i apaivagarà les relacions ciutadanes en les nostres viles i ciutats.

L'escola bressol Font del Rieral, un pas més

Aquest divendres 28 de maig, hem inaugurat la nova escola bressol La Font del Rieral, una fita més aconseguida dins del Pla d’Acció Municipal per aquesta legislatura.
L’acte institucional l’han presidit el Conseller d’Educació, honorable Sr. Ernest Maragall i Mira, i l’alcalde de Santa Eulàlia Sr. Enric Barbany, acompanyant-nos el director dels serveis territorials Maresme-Vallés Oriental Sr. Josep Maria Fernández, el president de la Mancomunitat de la Vall del Tenes i alcalde de Lliça d’Amunt Sr. Ignasi Simón Ortoll, regidors i alts càrrecs politics de la comarca.
Les bones sensacions que dona l’escola, construïda amb els més alts criteris bioclimàtics i d’ecoeficiència energètica, amb la utilització de materials molt específics i eficients per aconseguir els objectius desitjats i, sobre tot, el disseny de l’espai, on els arquitectes aconsegueixen una harmonia arquitectònica, que ha de ser un referent i un orgull pel nostre poble. Tot això ha estat palès en tots els parlaments que s’han fet, així com en els comentaris de tots els assistents.
M’ha agradat molt haver gaudit d’aquesta jornada, després de totes les dificultats que ha comportat una obra d’aquestes característiques. No em puc estar sense fer un reconeixement a totes les persones que han fet possible la construcció d’aquest equipament, especialment a tot el personal de l’ajuntament, politics, tècnics i serveis generals, que s’han abocat sense regatejar esforços per aconseguir posar en marxa el servei que avui s’ha inaugurat.
No m’ha agradat gens que no hagi assistit cap representació dels regidors de l’oposició, sobre tot perquè es tractava d’un acte institucional i segons la meva opinió, aquests esdeveniments son d’obligada assistència. Aquesta vegada no podran dir que no estaven convocats.

COMENTARIS ANÒNIMS

Agraeixo a tothom els seus comentaris que envien, respecte a les meves reflexions i punts de vista, doncs quant vaig decidir obrir el bloc, evidentment assumia que moltes persones donessin les seves opinions, compartint o discrepant de les meves. Això sí, amb les condicions mínimes de civisme i respecte a la honorabilitat de les persones a que em refereixo en les meves opinions.
El meu bloc, te nom i cognoms, i per tant en cap cas publicaré opinions que s'amaguen en l'anonimat i aprofiten per fer les seves desqualificacions.
Espero que les persones que visiten aquest bloc em facin costat.
Gràcies

SINDICATURA DE COMPTES

CIU i PP, junts agafats de la mà, bloquegen la renovació de quatre dels seus membres, càrrecs que han expirat durant el mes de febrer.
I com ho han fet?
Mireu, no presenten cap candidat i, tanmateix, dient que com que està en debat una nova llei per l’ens en qüestió, seria millor que el relleu es fes amb la nova normativa.
D’entrada, això sembla coherent si no fos perquè, pels que sabem de què va el tema, aquesta explicació és una simple excusa per demorar la renovació fins passades les eleccions autonòmiques. I, com que CIU creu que obtindrà un arc parlamentari més favorable, aquest li permetrà canviar la majoria de la Sindicatura de Comptes i, així, poder situar en el càrrec de síndic major a una persona més afí als seus interessos. Evidentment, el càrrec de síndic major és un dels que s’han de renovar i per una durada de 6 anys. Ara tot està mes clar, oi?
Aquest organisme fiscalitzador és el que vetlla per la transparència i les bones pràctiques de les institucions, i els seus membres són elegits per un període de sis anys i no es renoven tots alhora. Amb la llei vigent es necessita una majoria de tres cinquenes parts dels parlamentaris per a poder escollir-los. Amb la correlació de forces no és possible fer-ho sense el consens dels grups. Amb la nova llei s’espera que no canviï aquest aspecte, però el que si que modificarà és l’equilibri parlamentari.
Mentre que a Madrid, CIU, demana insistentment la renovació dels membres del Tribunal Constitucional, no té cap mania d’actuar així a Catalunya, incapaç d’anar més enllà dels seus propis interessos i obviant l’interès general.
Com li diem a això? Incoherència, oi?
O la incoherència és per a uns i per als altres no?
Més serietat, menys demagògia i més pensar en el país.

NIT DE GENIS

M’havia arribat que la primera sessió de la Nit de Genis havia estat espectacular i, aquest divendres, vaig fer mans i mànigues per anar-hi.
La veritat, l’expectativa ha estat superada per la realitat.
Dos animadors amb els seus acudits i les seves imitacions de personatges, un grup de ball ens delecta amb la “dansa del ventre”, un músic que ens ofereix un recital musical, amb una música fresca i nova (nova per a mi, és clar) i, finalment, el grup de teatre que va estar el més votat, amb una obra espectacular, d’una riquesa plàstica que no té res a envejar a cap altre escenificació.
Ha estat un goig gaudir de l’espectacle.
Tot això, al cap d’unes quantes hores m’ha dut a reflexionar sobre les postures d’algunes persones, envers les iniciatives de la joventut del nostre poble.
Segur que els nostres joves cometen equivocacions, també els passa als que no són tan joves i als que som grans. Aquí hi juga una qüestió de tolerància, de convivència i d’admetre que tothom té dret a realitzar-se, dins d’una societat madura i democràtica.
Us imagineu que rebutgéssim les iniciatives de la joventut, d’aquests col•lectius que tenim a Santa Eulàlia que, acompanyats pel Punt Jove, dinamitzen les activitats de la joventut del poble?
Perdríem el que ja tenim i no ens podem permetre perdre una joventut sana, amb inquietuds, amb empenta, que avança i ens fa avançar com a poble, culturalment, socialment i esportivament, sense cap altre objectiu que no sigui el de participar i fer participar. Des d’aquí, el meu humil agraïment per la tasca extraordinària que esteu fent.
Per tant, menys crítiques a la Festa Major Jove i més tolerància amb els actes que organitza la joventut; que a la fi, són dies comptats en el decurs de l’any i, malgrat alguna persona que rondina, no suposen cap mal de cap important per a ningú.

PLAÇA DE CAN TORRAS

UN PROCÉS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA MAGNÍFIC
Aquest dissabte hem avançat un pas més en el procés de participació ciutadana per l’arranjament de la Plaça de Can Torras de Santa Eulàlia.
Tots els que estem participant en aquest procés, estem gaudint d’un clima extraordinari, i personalment, amb una gran satisfacció, he constatat que els veïns s’impliquen i ajuden amb les seves propostes a decidir com ha d’ésser la seva plaça. Dic la seva plaça, perquè encara que és totalment pública, ells la gaudiran més intensament per qüestions de proximitat.
Els tallers que es van celebrar el 30 de gener, van desembocar en un ventall de propostes que, afortunadament, han estat totes recollides i s’incorporaran al projecte definitiu, que ha de definir la seva urbanització i ordenació.
En un avanç hem exposat en una exposició visual com podria ésser la plaça i això també ha acabat d’enriquir el debat, amb la sol•licitud dels veïns de canvis d’ubicació d’alguns serveis, que van quedar recollides i es tindran en compte en la redacció del projecte.
Ara ens queda encarregar el projecte i tan punt resti acabat, exposar-lo al Centre Cívic La Fàbrica, perquè els veïns encara tinguin l’oportunitat de fer possibles esmenes.
L’objectiu s’ha complert i tots els que hem participat estem molt satisfets de tot el procés.
Segur que finalment, la plaça serà la que volen la majoria dels veïns.
Aquest és el camí que hem de recórrer els polítics; el camí del diàleg i la proximitat.
No només hem de fer, sinó que també hem de dir el que fem.
Per cert, he trobat a faltar representats dels dos grups polítics que estan a l’oposició, i que malauradament no participen en aquestes fites tan importants per al nostre poble.
Espero que no en facin queixa i que les seves crítiques, si les fan, restin constructives.

SORTINT AL PAS DEL SR. FELIP PUIG

Vull sortir al pas de les declaracions fetes pel senyor Felip Puig, en els Matins de Catalunya Radio del passat 16 de febrer. A les preguntes que li va fer en Manuel Fuentes, segons la meva modesta opinió, va fer un seguit de declaracions ofensives, ratllant amb la paranoia obsessiva, descalificant el Partit Socialista de Catalunya, demostrant un cop més, ja ens té acostumats, una falta de consideració i respecte per tots els centenars de milers de votants que emparen i recolzen la nostra opció política.
L’al•lusió feta "LA DELEGACIÓ REGIONAL DEL PSOE, El PSC" em sembla un adjectiu de mal gust i que demostra quin grau moral té el personatge. Una persona del seu nivell, hauria de rectificar les seves paraules, que possiblement van esser dites en un moment d'alienació, produïda possiblement per el contacte amb les ones radiofòniques.
Només faltaria que els socialistes catalans no gaudíssim de la sobirania d'establir pactes estables amb els socialistes de la resta d'Espanya. Només faltaria.
Seria recomanable que el senyor Puig exercites un reciclatge pedagògic, potser amb l'assignatura educació per a la ciutadania, on de ben segur en sortiria beneficiada la seva actual pobre condició democràtica.
Respecte es el mínim que s'ha d'auto exigir una persona pública del seu nivell, respecte per les altres opcions i propostes polítiques.
No pot donar lliçons, quant el seu company senyor Duran fa la "puta i la ramoneta", amb tots els respectes "expressió cent per cent catalana", amb l'estratègia que té a Madrid, oferint-se per un pacte d'estat mentre aquí a Catalunya el senyor Mas fa tot el contrari, posant pals a les rodes sempre que pot.
Quin es l'objectiu real?, potser pactar amb el PSOE, per tal de que el pacte que tenim tots els socialistes arreu trontolli i furgar per aconseguir guanyar les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Ja estem farts d'aquesta política sibil•lina encaminada a intentar desgastar barroerament al socialisme català. No sabem qui guanyarà les properes eleccions, però en tot cas, per salut política hauria de ser una cursa honesta i neta. Es el que exigeixen els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

EMBOLICA QUE FA FORT

Reconec què em costa molt escriure al meu bloc per les polèmiques que aixequen les meves opinions politiques, però aquesta vegada m’ho posen fàcil, m’explicaré:
Es tracta de l’últim Parlem-ne, butlletí que edita CIU a Santa Eulàlia, on amb el titular L’enganyifa d’impostos i taxes critiquen obertament la política de congelació que ha seguit enguany el govern municipal. No entenc que per el fet de ser oposició, qualsevol iniciativa en aquest àmbit signifiqui per CIU munició per navegar entre mitges veritats, omissió de dades i una dosi demagògica complementaria, tot per confondre a l’opinió publica, embolica que fa fort.
A veure, és cert que s’implanten noves taxes:
La taxa de compulsar documents, totalment gratuïta per a les gestions que es facin a l’Ajuntament. Afecta a pocs ciutadans i en tot cas es per obtindre compulsació per tràmits absolutament personals. S’anava observant que persones alienes al nostre municipi venien a fer la compulsa, perquè no havien de pagar. Amb aquesta taxa queda corregida aquesta anomalia.
La taxa per l’expedició de certificats d’antecedents penals, afecta només als ciutadans que son propietaris d’animals considerat perillosos en l’únic moment de censar-los. L’import es considera per les tasques i despeses que es fan per les gestions davant el Ministeri de l’Interior. Evidentment afecta poquíssims ciutadans, però entenem que es necessari com a complement de l’ordenança de tinença d’animals aprovada enguany.
La taxa d'antenes de telefonia mòbil i per altres activitats. Afecta a las companyies operadores de telefonia mòbil. No afecta als ciutadans i ciutadanes.
La taxa per caixers automàtics en la via publica. Només afecta a entitats financeres. Tampoc afecta als ciutadans.
Les bonificacions vigents del 10% en la taxa d’escombreries, s’han substituït per l’entrega de bosses especials biodegradables per a la recollida dels residus orgànics. Econòmicament es una millora en les butxaques del contribuent i al mateix temps ajuda a que les recollides de residus restin més efectives.
En quant a l’augment de la plantilla de personal, es fàcil d’entendre, a grans trets l’any 2003 no teníem
L’Escola Bressol l’Alzina
L’Escola Bressol La Font del Rieral
L’Escola CEIP La Sagrera
La Policia Municipal estava sota mínims
Tanmateix, el creixement demogràfic important que ha tingut Santa Eulàlia, si l’any 2003 érem 5.175 habitants empadronats, aquest novembre últim som 6.909 habitants empadronats, amb el resultat d'un creixement de la població del 34%.
Com a conseqüència d’aquest increment i per continuar donant el servei a que ens hem compromès amb les ciutadanes i ciutadans, hem augmentat els recursos humans en totes les àrees, Acció Social, Serveis tècnics, Atenció Ciutadana, Comunicació i Educació.
Dit això recomano a la gent de CIU, gent amb fàcil ploma, que abans de fer aquestes critiques mal fonamentades i poc meditades, s’ho pensin dues vegades, no sigui que els resultats restin el contrari del que es proposen.
Aprofito per felicitar al grup de CIU, per donar exemple en la contenció de despesa, estalvi què es posa de manifest en l’edició del seu butlletí.