En veure les declaracions del portaveu de CIU en el programa SET INFORMA amb motiu de l’equador de la legislatura i després d'analitzar el contingut de les seves paraules, es fa pales que el seu model polític no te res a veure amb el model que defensem els socialistes.El portaveu diu "veïns ho som tothom, no només les famílies" i afegeix "també hi ha un teixit productiu, de petites empreses, petites activitats, petites industries" i tanmateix denuncia que "moltes d'elles situades en sol rústic, això no es d'ara es de temps antic, 30 o 40 anys enrere ja passava" i segueix "sempre havíem dit que aquesta irregularitat s'havia de resoldre a traves del POUM, però com el tenen aturat, ara inexplicablement s'està forçant aquestes empreses a tancar o traslladar la seva activitat".I acusa al govern "d'arbitrarietat i sectarisme"
Que lluny estem d'aquest modelQuan estem treballant per ajudar a les famílies que pateixen, als mes desafavorits amb risc d'exclusió social. Quan busquem formules de solidaritat entre tots els veïns per retrobar l'esperit social, que ens faci sentir la necessitat d'ajudar als veïns i amics que ens envolten.Quan estem immersos en aquesta tasca il·lusionant, ens surten amb que s'han de regularitzar activitats que ells han permès de fa 30 o 40 anys, com molt bé diuen.
Es evident que per les empreses, petites activitats i petites industries, s’han de trobar formules per resoldre les irregularitats urbanístiques (facilitada per els anteriors governs de CIU, que quedi ben clar), amb la finalitat de que desenvolupin les seves tasques, perfectament legalitzades. I, val a dir què, també s'inclou donar facilitats per el trasllat llurs activitats a altres indrets del municipi, preparats per rebre empreses i industries de tot tipus, amb tots els requisits que exigeix la legalitat vigent.No es cert dir que s'està forçant a ningú a tancar la seva activitat.
Qui es pot creure que en els moments actuals emprendrem actuacions en aquest sentit?.El que té de quedar clar es què nosaltres no afavorim les il·legalitats i el que no tolerem es que algunes activitats, plenament conscients, facin ampliacions ocupant sol que no està qualificat per du a terme les seves activitats, com es el rerefons d’algun dels casos a que es refereix el portaveu de CIU. El cas es molt greu, doncs coneixedors de que no es pot realitzar activitat econòmica en el sol que ocupen, no fan cap cas de les recomanacions que els fa l'Ajuntament, i mantenen un pols amb l'objectiu de guanyar temps pensant, potser, que un govern d'un altre signe polític, serà més permissiu i mantindrà les irregularitats urbanístiques, com ho ha estat fent en el passat.. Només un detall, per il·lustrar-vos.El preu del sol rústic es ridícul comparat amb el sol industrial i els impostos sobre el sol rústic son pràcticament testimonials i si afegim que tenim activitats que suposadament no disposen de les llicencies corresponents, els dona una situació de privilegi, davant la resta d'empresaris que tenen els seus comerços i industries perfectament legalitzats.Sense ser home de lletres, el sentit comú em diu que això suposa una situació de competència deslleial i tanmateix una situació d'injustícia. El nostre teixit d'activitats econòmiques no es troba en condicions de igualtat, alhora de posar els productes al mercat, essent la major part d’empresaris perjudicats en favor d'uns pocs.
No se ben bé que defensa el portaveu de CIU, per que si el que vol dir es que davant d'aquests fets ens hem de posar una bena als ulls i passar per sobre de la legalitat vigent, estem arreglats. Si es això, no hi perdre ni un segon més, crec que la nostra posició es prou clara. El camí està encetat per d'anar avançant i per trobar formules per corregir les irregularitats. Evidentment tothom i sobre tot les parts afectades hauran de posar de la seva part per aconseguir restablir la legalitat vigent.
diumenge, de juliol 05, 2009
dijous, de maig 14, 2009
SANTA EULÀLIA JA HA FET LA FEINA
A rel de l’article d’opinió publicat en el 9NOU dilluns 4 de maig, agraeixo al Sr. Joaquim Brustenga, portaveu de CIU a l’Ajuntament de Santa Eulàlia de Ronçana, les seves deu mesures per fer front a la crisi i on aprofita també per dir-nos que des de l’Ajuntament hauríem de fer molt més del que estem fent.
Coincidim en què la situació actual demana actuacions extraordinàries per ajudar a les famílies, comerços i empreses del municipi, i de fet, així s’està fent, com explicaré més endavant.
El que no comparteixo és el criteri d’oportunitat política que s’entreveu en l’article, tenint en compte que, si CIU volia recomanar-nos mesures per pal·liar la crisi, ha tingut moltes oportunitats per fer-ho i ara, malauradament, les tenim de conèixer en un article de premsa.
Entenc que degut a les seves ocupacions, el Sr. Brustenga no estigui prou informat, encara que haurà de reconèixer que el seu grup està al corrent de les mesures que ha endegat l’Ajuntament
L’Àrea d’Acció Social, des de febrer, hem estat treballant en el “Pla Extraordinari d’Ajut a les Famílies amb dificultats davant la crisi econòmica”, que s’ha anat donant a conèixer en funció dels seus avenços.
El 17 de març el Consell Social iniciava el Pla, la campanya liderada per Càritas “365 dies per ser solidari” recollint aliments per ajudar als més desafavorits, amb la col·laboració de la Comunitat Educativa i de l’Associació de Comerciants Ronçana Comerç Actiu.
No va assistir cap representant de CIU, que és membre del Consell.
El mes de març Canal SET TV, i la revista Ronçana donaven l’informació.
El 17 d’abril, el 9 Nou informava del Pla.
El 21 d’abril les diverses àrees de l’Ajuntament van aprovar un conjunt de mesures que es van afegir al protocol de Serveis Socials.
El 25 d’abril en el Consell de Barris, comunicàvem a les Associacions de Veïns, les conclusions del Pla. Hi va assistir la representant de CIU i, per això, no tinc cap dubte que estan informats de l’abast del Pla.
L’inaudit és que la Comissió Delegada, on assisteixen membres de tots els grups municipals, es reuneix tots els dijous i es lamentable que CIU hagi perdut l’oportunitat de compartir les seves propostes.
En el Ple Ordinari del 26 de març, tampoc van fer cap referència, només van tenir interès en les adjudicacions del Fons Estatal d’Inversió Local.
Vist tot això, no em queda més remei que mirar cap el futur i defugir d’estratègies que no ajuden a res i sobretot no ajuden a les persones que estan patint les conseqüències d’aquesta crisi.
- El Pla Extraordinari d’Ajut a les Famílies, ha posat en marxa les mesures següents:
1) Banc d’aliments, amb la “campanya 365 dies per ser solidari”.
2) Ajornaments de tributs, impostos i taxes.
3) Bestretes extraordinàries pel pagament de rebuts de serveis bàsics
4) Ajuts per a compra de llibres a les escoles.
5) Ajuts per a beques de menjador
6) Ajuts per a sortides escolars
7) Ajuts per a Casals d’Estiu
8) Orientació en la planificació de despeses familiars
9) Orientació i ajuts puntuals en desnonaments i lloguers d’habitatge
10) Subvencions de l’import de les taxes d’obres per petits arranjaments.
11) Foment de l’ocupació d’aturats entre les empreses del municipi, especialment les que tenen relació amb l’ajuntament
12) Formació. Cursos de manipuladors d’aliments i de tècnics d’esports.
13) Reorientar els aturats a cursos de formació ocupacional.
14) Plans ocupacionals diversos
15) Concert Solidari el 10 de Juliol, en col·laboració amb l’Associació de Veïns de Can Juli..
16) Prioritzar les compres a comerciants i industrials del municipi, en condicions d’igualtat.
Això quant a mesures, però el que més dol és la demagògia que el Sr, Brustenga utilitza en el tema de l’adjudicació de les obres del Fons Estatal d’Inversió Local.
Les condicions del Fons son prou conegudes “projectes no inclosos en els pressupostos ordinaris, s’havien de presentar en 45 dies i s’han d’acabar en el 2009, amb l’advertiment de retirar la subvenció si no es complien els terminis”. L’Ajuntament va treballar a marxes forçades i, afortunadament, es va aconseguir. Aprofito l’oportunitat per felicitar a tots els serveis de l’Ajuntament, que amb el seu esforç i professionalitat han fet possible aconseguir els objectius, dins dels terminis exigits. Gràcies.
Tot seguit, vam convidar industrials de Santa Eulàlia que tenien a veure amb les característiques dels treballs i els vam informar dels requisits que haurien de complir per optar a les adjudicacions.
L’import total del Fons és de 1.142.990 euros i les licitacions eren:
- Un procediment obert per 315.237 euros on podia licitar qualsevol industrial.
- Quatre procediments negociats per 546.313,60 euros, convidant un mínim de tres empreses, capacitades per realitzar les obres licitades.
- Onze procediments de contractes menors per 281.439,94 euros, oberts a tothom i accessibles a petits industrials per la menor quantia.
De les setze obres, onze les hem adjudicat a industrials del poble, i les cinc restants, seguint el resultat de les avaluacions (maquinaria especifica y experiència en obres similars), no ha estat possible.
Tot el procés ha seguit escrupolosament la Llei de Contractes amb l’Administració Pública, amb criteris d’avaluació prèviament definits pel Govern Central.
El Sr. Brustenga, advocat de professió , sap perfectament que l’administració ha de complir la llei i les adjudicacions han d’estar molt rigoroses. Tots els industrials han tingut la seva oportunitat.
Ës imperdonable manipular la informació per qüestions totalment partidistes, fomentant el malestar entre tots els ciutadans i ciutadanes. Aquestes males pràctiques, contribueixen a la desafecció amb la classe política i a la pèrdua de credibilitat de tots els polítics de proximitat.
Coincidim en què la situació actual demana actuacions extraordinàries per ajudar a les famílies, comerços i empreses del municipi, i de fet, així s’està fent, com explicaré més endavant.
El que no comparteixo és el criteri d’oportunitat política que s’entreveu en l’article, tenint en compte que, si CIU volia recomanar-nos mesures per pal·liar la crisi, ha tingut moltes oportunitats per fer-ho i ara, malauradament, les tenim de conèixer en un article de premsa.
Entenc que degut a les seves ocupacions, el Sr. Brustenga no estigui prou informat, encara que haurà de reconèixer que el seu grup està al corrent de les mesures que ha endegat l’Ajuntament
L’Àrea d’Acció Social, des de febrer, hem estat treballant en el “Pla Extraordinari d’Ajut a les Famílies amb dificultats davant la crisi econòmica”, que s’ha anat donant a conèixer en funció dels seus avenços.
El 17 de març el Consell Social iniciava el Pla, la campanya liderada per Càritas “365 dies per ser solidari” recollint aliments per ajudar als més desafavorits, amb la col·laboració de la Comunitat Educativa i de l’Associació de Comerciants Ronçana Comerç Actiu.
No va assistir cap representant de CIU, que és membre del Consell.
El mes de març Canal SET TV, i la revista Ronçana donaven l’informació.
El 17 d’abril, el 9 Nou informava del Pla.
El 21 d’abril les diverses àrees de l’Ajuntament van aprovar un conjunt de mesures que es van afegir al protocol de Serveis Socials.
El 25 d’abril en el Consell de Barris, comunicàvem a les Associacions de Veïns, les conclusions del Pla. Hi va assistir la representant de CIU i, per això, no tinc cap dubte que estan informats de l’abast del Pla.
L’inaudit és que la Comissió Delegada, on assisteixen membres de tots els grups municipals, es reuneix tots els dijous i es lamentable que CIU hagi perdut l’oportunitat de compartir les seves propostes.
En el Ple Ordinari del 26 de març, tampoc van fer cap referència, només van tenir interès en les adjudicacions del Fons Estatal d’Inversió Local.
Vist tot això, no em queda més remei que mirar cap el futur i defugir d’estratègies que no ajuden a res i sobretot no ajuden a les persones que estan patint les conseqüències d’aquesta crisi.
- El Pla Extraordinari d’Ajut a les Famílies, ha posat en marxa les mesures següents:
1) Banc d’aliments, amb la “campanya 365 dies per ser solidari”.
2) Ajornaments de tributs, impostos i taxes.
3) Bestretes extraordinàries pel pagament de rebuts de serveis bàsics
4) Ajuts per a compra de llibres a les escoles.
5) Ajuts per a beques de menjador
6) Ajuts per a sortides escolars
7) Ajuts per a Casals d’Estiu
8) Orientació en la planificació de despeses familiars
9) Orientació i ajuts puntuals en desnonaments i lloguers d’habitatge
10) Subvencions de l’import de les taxes d’obres per petits arranjaments.
11) Foment de l’ocupació d’aturats entre les empreses del municipi, especialment les que tenen relació amb l’ajuntament
12) Formació. Cursos de manipuladors d’aliments i de tècnics d’esports.
13) Reorientar els aturats a cursos de formació ocupacional.
14) Plans ocupacionals diversos
15) Concert Solidari el 10 de Juliol, en col·laboració amb l’Associació de Veïns de Can Juli..
16) Prioritzar les compres a comerciants i industrials del municipi, en condicions d’igualtat.
Això quant a mesures, però el que més dol és la demagògia que el Sr, Brustenga utilitza en el tema de l’adjudicació de les obres del Fons Estatal d’Inversió Local.
Les condicions del Fons son prou conegudes “projectes no inclosos en els pressupostos ordinaris, s’havien de presentar en 45 dies i s’han d’acabar en el 2009, amb l’advertiment de retirar la subvenció si no es complien els terminis”. L’Ajuntament va treballar a marxes forçades i, afortunadament, es va aconseguir. Aprofito l’oportunitat per felicitar a tots els serveis de l’Ajuntament, que amb el seu esforç i professionalitat han fet possible aconseguir els objectius, dins dels terminis exigits. Gràcies.
Tot seguit, vam convidar industrials de Santa Eulàlia que tenien a veure amb les característiques dels treballs i els vam informar dels requisits que haurien de complir per optar a les adjudicacions.
L’import total del Fons és de 1.142.990 euros i les licitacions eren:
- Un procediment obert per 315.237 euros on podia licitar qualsevol industrial.
- Quatre procediments negociats per 546.313,60 euros, convidant un mínim de tres empreses, capacitades per realitzar les obres licitades.
- Onze procediments de contractes menors per 281.439,94 euros, oberts a tothom i accessibles a petits industrials per la menor quantia.
De les setze obres, onze les hem adjudicat a industrials del poble, i les cinc restants, seguint el resultat de les avaluacions (maquinaria especifica y experiència en obres similars), no ha estat possible.
Tot el procés ha seguit escrupolosament la Llei de Contractes amb l’Administració Pública, amb criteris d’avaluació prèviament definits pel Govern Central.
El Sr. Brustenga, advocat de professió , sap perfectament que l’administració ha de complir la llei i les adjudicacions han d’estar molt rigoroses. Tots els industrials han tingut la seva oportunitat.
Ës imperdonable manipular la informació per qüestions totalment partidistes, fomentant el malestar entre tots els ciutadans i ciutadanes. Aquestes males pràctiques, contribueixen a la desafecció amb la classe política i a la pèrdua de credibilitat de tots els polítics de proximitat.
dimecres, de febrer 25, 2009
UN DIA MENYS
No voldria que em tractéssiu de frívol, no és això, en tot cas amb la meva humil percepció, prefereixo veure la gravetat de la situació en positiu, fugint del bombardeig continuat dels medis de comunicació, que amb el seu cel informatiu agreugen molt més els moments difícils que ens toca viure.
Cada matí, en llevar-me, penso que ens queda un dia menys de crisis i no pas que he passat un dia més de crisis. Per allò del got mig ple o mig buit.
Des del lloc que em pertoca, per voluntat dels ciutadans i ciutadanes de Santa Eulàlia, no puc defugir de les meves responsabilitats i en veure com s’incrementen les demandes al servei d’Acció Social, no em resigno a caure en la impotència i en la paralització.
Tenim davant una crisis que tindrà una duració, ara per ara incerta, que afectarà greument a moltes persones, que patiran molt i que haurem d’acompanyar donant resposta a les seves necessitats bàsiques, amb els medis que estiguin al nostre abast.
Estem en una situació extraordinària, de tal magnitud, que per apaivagar els seus efectes és necessari que tots posem el millor de nosaltres, i un cop reconeguda l’extrema gravetat de la situació, hem de cercar iniciatives que donin com a resultat la millora de la situació. No obstant, això només ho aconseguirem amb la participació i l’esforç de tots.
Situacions extraordinàries, solucions extraordinàries.
Des del Consell Social, s’impulsarà un Pla Extraordinari, que buscarà la participació ciutadana, i des d’on hauran de sortir les estratègies per ajudar als nostres ciutadans, veïns i amics que estan patint dificultats. Ens hem de preguntar què podem fer i què pot fer la gent per assegurar l’estat del benestar.
Vull manifestar que l’equip de govern municipal, és molt conscient de la situació i treballa aferrissadament per a què les persones amb dificultats estiguin emparades i tinguin cobertes les seves mínimes necessitats bàsiques.
És importantíssim que des del reconeixement de la situació, ens mentalitzem que el model de societat que tenim ha de canviar, que aquesta crisis marca un abans i un després i que encara que ens costi d’acceptar, haurem d’adaptar-nos als nous temps, trencant les inèrcies i les resistències al canvi. No ens toca més remei.
En Miquel Martí i Pol ens deia “Tot està per fer i tot és possible” i ara jo diria “no està tot fet i tot no és possible”, hem de parlar de realitats i no és possible seguir amb les polítiques neoconservadores, que amb la seva cobdícia ens han abocat a un consumisme irresponsable i insostenible.
No hem d’escoltar propostes i receptes poc solvents i fins i tot poc serioses i fracassades. M’esgarrifa pensar que l’any 1976 la Margaret Thatcher va dir “la societat no existeix”, Segons la ideòloga de la revolució conservadora, tan sols havia Estat (al que combatre fins a deixar-lo en la seva mínima expressió) o individu, subjecte protagonista de tots els esdeveniments.
Així ens ha anat, aquesta política ens ha dut a engendrar una societat individualista, egoista, desunida i fragmentada, amb les classes socials cada cop més desiguals.
Amb una taxa d’atur que ens tortura i es fa insostenible i amb un índex de pobresa que frega el 18% de la població.
El nou model de societat pel segle XXI, ha de tenir un component bàsic, on l’iniciativa privada tingui un sostre, on els poders econòmics estiguin regulats per què no tornin a fer malifetes irreparables i, com ens deia el desafortunat company Ernest Lluch, on es busqui la màxima llibertat, la màxima igualtat i la màxima fraternitat entre totes les persones que habitem el planeta.
Cada matí, en llevar-me, penso que ens queda un dia menys de crisis i no pas que he passat un dia més de crisis. Per allò del got mig ple o mig buit.
Des del lloc que em pertoca, per voluntat dels ciutadans i ciutadanes de Santa Eulàlia, no puc defugir de les meves responsabilitats i en veure com s’incrementen les demandes al servei d’Acció Social, no em resigno a caure en la impotència i en la paralització.
Tenim davant una crisis que tindrà una duració, ara per ara incerta, que afectarà greument a moltes persones, que patiran molt i que haurem d’acompanyar donant resposta a les seves necessitats bàsiques, amb els medis que estiguin al nostre abast.
Estem en una situació extraordinària, de tal magnitud, que per apaivagar els seus efectes és necessari que tots posem el millor de nosaltres, i un cop reconeguda l’extrema gravetat de la situació, hem de cercar iniciatives que donin com a resultat la millora de la situació. No obstant, això només ho aconseguirem amb la participació i l’esforç de tots.
Situacions extraordinàries, solucions extraordinàries.
Des del Consell Social, s’impulsarà un Pla Extraordinari, que buscarà la participació ciutadana, i des d’on hauran de sortir les estratègies per ajudar als nostres ciutadans, veïns i amics que estan patint dificultats. Ens hem de preguntar què podem fer i què pot fer la gent per assegurar l’estat del benestar.
Vull manifestar que l’equip de govern municipal, és molt conscient de la situació i treballa aferrissadament per a què les persones amb dificultats estiguin emparades i tinguin cobertes les seves mínimes necessitats bàsiques.
És importantíssim que des del reconeixement de la situació, ens mentalitzem que el model de societat que tenim ha de canviar, que aquesta crisis marca un abans i un després i que encara que ens costi d’acceptar, haurem d’adaptar-nos als nous temps, trencant les inèrcies i les resistències al canvi. No ens toca més remei.
En Miquel Martí i Pol ens deia “Tot està per fer i tot és possible” i ara jo diria “no està tot fet i tot no és possible”, hem de parlar de realitats i no és possible seguir amb les polítiques neoconservadores, que amb la seva cobdícia ens han abocat a un consumisme irresponsable i insostenible.
No hem d’escoltar propostes i receptes poc solvents i fins i tot poc serioses i fracassades. M’esgarrifa pensar que l’any 1976 la Margaret Thatcher va dir “la societat no existeix”, Segons la ideòloga de la revolució conservadora, tan sols havia Estat (al que combatre fins a deixar-lo en la seva mínima expressió) o individu, subjecte protagonista de tots els esdeveniments.
Així ens ha anat, aquesta política ens ha dut a engendrar una societat individualista, egoista, desunida i fragmentada, amb les classes socials cada cop més desiguals.
Amb una taxa d’atur que ens tortura i es fa insostenible i amb un índex de pobresa que frega el 18% de la població.
El nou model de societat pel segle XXI, ha de tenir un component bàsic, on l’iniciativa privada tingui un sostre, on els poders econòmics estiguin regulats per què no tornin a fer malifetes irreparables i, com ens deia el desafortunat company Ernest Lluch, on es busqui la màxima llibertat, la màxima igualtat i la màxima fraternitat entre totes les persones que habitem el planeta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)