SINDICATURA DE COMPTES

CIU i PP, junts agafats de la mà, bloquegen la renovació de quatre dels seus membres, càrrecs que han expirat durant el mes de febrer.
I com ho han fet?
Mireu, no presenten cap candidat i, tanmateix, dient que com que està en debat una nova llei per l’ens en qüestió, seria millor que el relleu es fes amb la nova normativa.
D’entrada, això sembla coherent si no fos perquè, pels que sabem de què va el tema, aquesta explicació és una simple excusa per demorar la renovació fins passades les eleccions autonòmiques. I, com que CIU creu que obtindrà un arc parlamentari més favorable, aquest li permetrà canviar la majoria de la Sindicatura de Comptes i, així, poder situar en el càrrec de síndic major a una persona més afí als seus interessos. Evidentment, el càrrec de síndic major és un dels que s’han de renovar i per una durada de 6 anys. Ara tot està mes clar, oi?
Aquest organisme fiscalitzador és el que vetlla per la transparència i les bones pràctiques de les institucions, i els seus membres són elegits per un període de sis anys i no es renoven tots alhora. Amb la llei vigent es necessita una majoria de tres cinquenes parts dels parlamentaris per a poder escollir-los. Amb la correlació de forces no és possible fer-ho sense el consens dels grups. Amb la nova llei s’espera que no canviï aquest aspecte, però el que si que modificarà és l’equilibri parlamentari.
Mentre que a Madrid, CIU, demana insistentment la renovació dels membres del Tribunal Constitucional, no té cap mania d’actuar així a Catalunya, incapaç d’anar més enllà dels seus propis interessos i obviant l’interès general.
Com li diem a això? Incoherència, oi?
O la incoherència és per a uns i per als altres no?
Més serietat, menys demagògia i més pensar en el país.

NIT DE GENIS

M’havia arribat que la primera sessió de la Nit de Genis havia estat espectacular i, aquest divendres, vaig fer mans i mànigues per anar-hi.
La veritat, l’expectativa ha estat superada per la realitat.
Dos animadors amb els seus acudits i les seves imitacions de personatges, un grup de ball ens delecta amb la “dansa del ventre”, un músic que ens ofereix un recital musical, amb una música fresca i nova (nova per a mi, és clar) i, finalment, el grup de teatre que va estar el més votat, amb una obra espectacular, d’una riquesa plàstica que no té res a envejar a cap altre escenificació.
Ha estat un goig gaudir de l’espectacle.
Tot això, al cap d’unes quantes hores m’ha dut a reflexionar sobre les postures d’algunes persones, envers les iniciatives de la joventut del nostre poble.
Segur que els nostres joves cometen equivocacions, també els passa als que no són tan joves i als que som grans. Aquí hi juga una qüestió de tolerància, de convivència i d’admetre que tothom té dret a realitzar-se, dins d’una societat madura i democràtica.
Us imagineu que rebutgéssim les iniciatives de la joventut, d’aquests col•lectius que tenim a Santa Eulàlia que, acompanyats pel Punt Jove, dinamitzen les activitats de la joventut del poble?
Perdríem el que ja tenim i no ens podem permetre perdre una joventut sana, amb inquietuds, amb empenta, que avança i ens fa avançar com a poble, culturalment, socialment i esportivament, sense cap altre objectiu que no sigui el de participar i fer participar. Des d’aquí, el meu humil agraïment per la tasca extraordinària que esteu fent.
Per tant, menys crítiques a la Festa Major Jove i més tolerància amb els actes que organitza la joventut; que a la fi, són dies comptats en el decurs de l’any i, malgrat alguna persona que rondina, no suposen cap mal de cap important per a ningú.

PLAÇA DE CAN TORRAS

UN PROCÉS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA MAGNÍFIC
Aquest dissabte hem avançat un pas més en el procés de participació ciutadana per l’arranjament de la Plaça de Can Torras de Santa Eulàlia.
Tots els que estem participant en aquest procés, estem gaudint d’un clima extraordinari, i personalment, amb una gran satisfacció, he constatat que els veïns s’impliquen i ajuden amb les seves propostes a decidir com ha d’ésser la seva plaça. Dic la seva plaça, perquè encara que és totalment pública, ells la gaudiran més intensament per qüestions de proximitat.
Els tallers que es van celebrar el 30 de gener, van desembocar en un ventall de propostes que, afortunadament, han estat totes recollides i s’incorporaran al projecte definitiu, que ha de definir la seva urbanització i ordenació.
En un avanç hem exposat en una exposició visual com podria ésser la plaça i això també ha acabat d’enriquir el debat, amb la sol•licitud dels veïns de canvis d’ubicació d’alguns serveis, que van quedar recollides i es tindran en compte en la redacció del projecte.
Ara ens queda encarregar el projecte i tan punt resti acabat, exposar-lo al Centre Cívic La Fàbrica, perquè els veïns encara tinguin l’oportunitat de fer possibles esmenes.
L’objectiu s’ha complert i tots els que hem participat estem molt satisfets de tot el procés.
Segur que finalment, la plaça serà la que volen la majoria dels veïns.
Aquest és el camí que hem de recórrer els polítics; el camí del diàleg i la proximitat.
No només hem de fer, sinó que també hem de dir el que fem.
Per cert, he trobat a faltar representats dels dos grups polítics que estan a l’oposició, i que malauradament no participen en aquestes fites tan importants per al nostre poble.
Espero que no en facin queixa i que les seves crítiques, si les fan, restin constructives.

SORTINT AL PAS DEL SR. FELIP PUIG

Vull sortir al pas de les declaracions fetes pel senyor Felip Puig, en els Matins de Catalunya Radio del passat 16 de febrer. A les preguntes que li va fer en Manuel Fuentes, segons la meva modesta opinió, va fer un seguit de declaracions ofensives, ratllant amb la paranoia obsessiva, descalificant el Partit Socialista de Catalunya, demostrant un cop més, ja ens té acostumats, una falta de consideració i respecte per tots els centenars de milers de votants que emparen i recolzen la nostra opció política.
L’al•lusió feta "LA DELEGACIÓ REGIONAL DEL PSOE, El PSC" em sembla un adjectiu de mal gust i que demostra quin grau moral té el personatge. Una persona del seu nivell, hauria de rectificar les seves paraules, que possiblement van esser dites en un moment d'alienació, produïda possiblement per el contacte amb les ones radiofòniques.
Només faltaria que els socialistes catalans no gaudíssim de la sobirania d'establir pactes estables amb els socialistes de la resta d'Espanya. Només faltaria.
Seria recomanable que el senyor Puig exercites un reciclatge pedagògic, potser amb l'assignatura educació per a la ciutadania, on de ben segur en sortiria beneficiada la seva actual pobre condició democràtica.
Respecte es el mínim que s'ha d'auto exigir una persona pública del seu nivell, respecte per les altres opcions i propostes polítiques.
No pot donar lliçons, quant el seu company senyor Duran fa la "puta i la ramoneta", amb tots els respectes "expressió cent per cent catalana", amb l'estratègia que té a Madrid, oferint-se per un pacte d'estat mentre aquí a Catalunya el senyor Mas fa tot el contrari, posant pals a les rodes sempre que pot.
Quin es l'objectiu real?, potser pactar amb el PSOE, per tal de que el pacte que tenim tots els socialistes arreu trontolli i furgar per aconseguir guanyar les properes eleccions al Parlament de Catalunya.
Ja estem farts d'aquesta política sibil•lina encaminada a intentar desgastar barroerament al socialisme català. No sabem qui guanyarà les properes eleccions, però en tot cas, per salut política hauria de ser una cursa honesta i neta. Es el que exigeixen els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.