Com a preludi hem de tenir en compte que el conjunt de ciutadans i ciutadanes de Santa Eulàlia, amb el seu vot, varen dipositar en mans de CIU i (fruit d’un pacte) el P.P., entre altres coses, la gestió dels recursos econòmics del municipi. Ho van fer convençuts que els diners públics restarien tractats amb gran cura, seriositat i professionalitat.
Nosaltres teníem molts dubtes de que fos així, però per cortesia política, era procedent donar un marge de confiança als nous inquilins de l’ajuntament. Malgrat que, segons s’ha pogut constatar, només s’han dedicat a criticar la gestió dels governs anteriors, sense mirar-se el seu melic, i per això ens toca denunciar a l’opinió pública, un fet que és francament intolerable, i demostra el tarannà de l’equip de govern.
En la sessió plenària ordinària de 29.09.2011, es va incloure un afer urgent i sobrevingut, sense cap informació prèvia als grups de l’oposició, on es portava a l’aprovació del ple “la proposta relativa a la modificació de la plantilla del personal d’aquest Ajuntament per amortització de dues places de funcionari i cinc places de personal laboral.”
Dues d’aquestes places corresponien a l’arquitecte municipal i l’auxiliar administrativa de serveis personals amb tasques de tècnica de participació ciutadana i sanitat pública.
En el següent ple del 24 de novembre de 2011 i responent a la pregunta de l’oposició del cost dels acomiadaments, el Regidor d’Hisenda i Recursos Humans va dir “ En el present mandat no s’havia fet cap acomiadament, tan sols s’havien amortitzat places, i el procés d’amortització tenia el cost de 350 euros, cost de les publicacions als butlletins” i tot seguit va dir “ Respecte al risc que pogués tenir l’acomiadament del president del comitè d’empresa (l’arquitecte municipal) , contestà que cap, perquè no se l’havia acomiadat, es tractava d’una de les places amortitzades. Respecte al risc d’una demanda per aquest fets, digué que eren eventualitats, i les possibilitats sempre hi eren.
Doncs be, ja tenim el resultat de l’historia dels acomiadaments i de l’extraordinària gestió del govern municipal, aquells 350 euros i aquelles eventualitats han acabat en:
-
Un
acord, el dia 23 d’abril de 2012, signant un acta de conciliació amb l’auxiliar
administrativa, a les portes del jutjat, per estalviar-se el descrèdit d’una
sentencia desfavorable, que hagués estat el més probable, amb uns costos
estimats d’indemnització, seguretat social i salaris de tramitació, del ordre
de 20.000 euros, sense comptar despeses d’advocat.
-
Una
sentencia 23 de març de 2012 amb la nul·litat de l’acomiadament i ratificada pel
TSJC, segons veureu en l’article de premsa, on els costos estimats entre indemnitzacions,
salaris de tramitació, seguretat social, costes judicials seran del ordre de 60.000
euros aproximadament, sense comptar amb les despeses d’advocat.
No som capaços d’opinar sobre l’eficàcia dels serveis jurídics que
assessoren al govern municipal en matèria de recursos humans, però el que si
diem és que “Més val un mal
acord que un bon judici” i trobem a
faltar el bon sentit de la negociació que tenia l’antic assessor jurídic, que
no tenim cap dubte, hagués entrat en un procés negociat i no s’hauria arribat a
malbaratar diners públics.
Ens sembla una bestiesa en
els temps que corren, que els gestors dels diners públics, no meditin més les conseqüències
de les seves decisions. No volem dir el que s’ha de fer, ho sabem prou, però tal com estan les coses, es indispensable que el govern faci un canvi d’actituds, baixi del núvol, escolti a la gent, comparteixi i obri a la participació ciutadana tots els temes que tenen a veure amb el municipi. El ciutadans i ciutadanes, mereixen tot el respecte i son els que han dipositat el mandat en mans del govern, per això no és adient que se’ls ignori, menyspreí, sense voler escoltar la seva veu.
Mireu Acta conciliació Auxiliar administrativa
1ª Sentència anulació acomiadament arquitecte
Article premsa d'avui
