Després que es va concretar el pacte de govern entre CIU i PP, justificant que el regidor que dóna estabilitat al govern és una persona amb uns sentiments arrelats a Catalunya i s’ha dit que, fins i tot, va votar afirmativament en el referèndum d’aprovació del Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006.
Personalment, i coneixent-lo de fa anys, no dubto que és cert el que es diu d’ell però, en tot cas, no s’avé amb el que representa i és molt evident que la direcció del seu partit a Catalunya i, possiblement una bona part dels seus votants, opinen totalment al contrari.
Això, com a ciutadà, em crea un fort desencís, doncs me n’adono que el regidor ocupa el seu càrrec pel valor d’uns vots sostrets als ciutadans i ciutadanes que ara suposadament no estan d’acord i no se senten representats amb les polítiques generals que el regidor defensa o que, senzillament, frivolament, se’n desdiu.
Em pregunto, quina és la seva opinió, senyor regidor, quan la senyora Camacho, presidenta del seu Partit a Catalunya, exigeix que el seu fill rebi l’educació en castellà i, a més, ho escenifica públicament, amb l’ànim d’esperonar a alguns perquè facin el mateix. Com vostè és un bon lector del meu bloc, potser m’ho explicarà.
Presoners dels seus escrits i paraules, CIU en el seu Parlem-ne de desembre del 2007 deia “Hi ha un Partit Polític amb representació al Parlament de Catalunya que fa bandera del bilingüisme. Només qui té perjudicis o sigui malintencionat negarà que la realitat lingüística és de total convivència d’ambdues llengües” i seguia “Per això, quan un partit polític defensa aferrissadament la tesi del bilingüisme, ens sembla un exercici d’hipocresia i de manca de respecte pel nostre país”.
I ara després del pacte que diuen. Tot s'hi val?
Ja no recorden l’ofensiva del P.P. contra Catalunya?
- Recurs al TC contra l'Estatut de Catalunya
- Recurs al TC contra la Llei d'educació
I una continuada llista d’afers...
Com a poc, aquest és el pacte de la incoherència, jo diria un pacte “contra natura”.
Personalment, i coneixent-lo de fa anys, no dubto que és cert el que es diu d’ell però, en tot cas, no s’avé amb el que representa i és molt evident que la direcció del seu partit a Catalunya i, possiblement una bona part dels seus votants, opinen totalment al contrari.
Això, com a ciutadà, em crea un fort desencís, doncs me n’adono que el regidor ocupa el seu càrrec pel valor d’uns vots sostrets als ciutadans i ciutadanes que ara suposadament no estan d’acord i no se senten representats amb les polítiques generals que el regidor defensa o que, senzillament, frivolament, se’n desdiu.
Em pregunto, quina és la seva opinió, senyor regidor, quan la senyora Camacho, presidenta del seu Partit a Catalunya, exigeix que el seu fill rebi l’educació en castellà i, a més, ho escenifica públicament, amb l’ànim d’esperonar a alguns perquè facin el mateix. Com vostè és un bon lector del meu bloc, potser m’ho explicarà.
Presoners dels seus escrits i paraules, CIU en el seu Parlem-ne de desembre del 2007 deia “Hi ha un Partit Polític amb representació al Parlament de Catalunya que fa bandera del bilingüisme. Només qui té perjudicis o sigui malintencionat negarà que la realitat lingüística és de total convivència d’ambdues llengües” i seguia “Per això, quan un partit polític defensa aferrissadament la tesi del bilingüisme, ens sembla un exercici d’hipocresia i de manca de respecte pel nostre país”.
I ara després del pacte que diuen. Tot s'hi val?
Ja no recorden l’ofensiva del P.P. contra Catalunya?
- Recurs al TC contra l'Estatut de Catalunya
- Recurs al TC contra la Llei d'educació
I una continuada llista d’afers...
Com a poc, aquest és el pacte de la incoherència, jo diria un pacte “contra natura”.
Escrits
4 comentaris:
Dons si benvolgut Quimet, ja que efectivament soc lector del seu bloc li explicaré i li argumentaré, perquè crec que te una mica de turbulència mental que no li permet veure les coses amb claredat.
En primer lloc respondre a la seva pregunta directa que literalment diu:
“.. quina es la seva opinió senyor regidor, quan la senyora Camacho, presidenta del seu Partit a Catalunya exigeix que el seu fill rebi l’educació en castellà i a més o escenifica públicament, ...”
El fet que la senyora Camacho exigeixi que el seu fill rebi l’educació en castellà no em produeix ni fred ni calor, per la senzilla raó que està en el seu legítim dret a fer-ho, de la mateixa manera que li dic que molts dels que no hem exigit que els nostres fills la rebin en una llengua concreta, com es el meu cas i que l’esta reben en català, lamentem profundament que no la rebin en tres o quatre llengües diferents com es fa a altres països d’Europa.
Pel que respecta al transfons de la pregunta li he de dir que m’ha deixat bocabadat.
Vostè fa critica despectiva de que la senyora Camacho s’enorgulleixi públicament de la seva voluntat de que el seu fill estudiï en castellà com si el fet parlar castellà fos de proscrit o una deshonra, i sobre això li tinc d’aclarir dues coses:
1 Una gran part dels veïns de Sta. Eulàlia son castellanoparlants i entre ells la majoria del votants socialistes que son els que han fet que vostè sigui regidor, i crec que els hi deu una disculpa a tots ells per menysprear-los.
2 Vostè sap que jo tinc una gran estima i apréci personal a la seva esposa, però no entenc que vostè que parla amb castellà amb la seva esposa, s’atreveixi a criticar públicament que la senyora Camacho vulgui que el seu fill aprengui en una llengua que es la que vostè fa servir a diari a casa seva.
Pel que respecta a les manifestacions que vostè fa sobre les idees del meu partit i la meva manera de fer política.
De manera resumida vostè ve a dir que jo, que no actuo de manera “Espanyolista”, actuo en contra de les directius del meu partit i que en la seva opino això es pot considerar un frau als meus electors. Doncs be, li he de dir que es a mi a qui realment crea un fort desencís les seves manifestacions ja que de manera implícita vostè està defensant les idees dels meus votants, diguem “Espanyolistes”, mentre en el mateix escrit vostè critica enèrgicament el comportament “Espanyolista” dels meus dirigents polítics.
Segons vostè jo actuo malament perquè no promoc l’Espanyolisme, i els meus dirigents polítics també actuen malament perquè si promouen l’Espanyolisme.
Benvolgut Quimet, no coincideix amb mi quan li dic que te una mica de “turbulència mental” que no li permet veure les coses amb claredat?.
Tot i que les darreres preguntes que fa en el seu escrit van dirigides a CIU, permeti’m la llibertat de donar-li jo la resposta.
Si els del PP som tan dolents com Vostè vol fer veure:
-Perquè a Lliça PSC-CIU-PPC van governar amb perfecta harmonia la darrera legislatura?
-Perquè a Lliça PSC-PPC aquesta legislatura han repetit pacte i segueixen governant amb la mateixa harmonia?
-No serà que PSC nomes desqualifica al PPC quan no el necessita per governar?
¿Com es diu això? ¿hipocresia, cinisme?
Quan parla vostè de que el PP actua en contra de Catalunya per fer Recurs al TC contra l’Estatut, no es reprimeixi Sr. Blanch, expliqui les coses senceres i no a mitges, expliqui que avanç del recurs el Partit dels Socialistes van fer la retallada mes gran que es podia fer i que el Sr. Guerra ho escenificava públicament molt orgullós dient “... lo hemo cepillao ..” http://www.youtube.com/watch?v=9MlCyPy7jJY expliqui si us plau també això.
Benvolgut Quimet, Vostè parla d’incoherència. ¿No es una incoherència que essent como som, un petit municipi de 7.000 habitants en el que les necessitats son de política municipal que no estatal, en les seves critiques sempre parla de política d’Estat? ¿Significa això que en el municipi fem les coses be i que nomes troba critiques a la direcció regional i estatal del nostre partit?
Benvolgut amic, si, si, ho dic bé, benvolgut amic,
Permet que m’estalviï la rigidesa de tracte.
Vagi per endavant que l’estima es mutu.
Es veritat que no compartim les mateixes idees politiques, en tot cas i amb tota humilitat, la meva opinió personal és que estàs desubicat, i això és el que critico, encara que no ho vulguis reconèixer.
No es tracta tant d’espanyolisme o no, es tracta d’anar en contra del que decideix el Parlament de Catalunya. Saps que a Catalunya no tenim cap problema amb la llegua que parlem, doncs perquè s’actua enterbolint la convivència entre ciutadans i ciutadanes, creant problemes on no hi son?.
Quan consulto el meu mirall, jo també veig coses que no m’agraden, i públicament et confesso, que em vaig emprenyar molt amb les declaracions d’en Guerra, per extemporànies, antidemocràtiques i fora de lloc, i també estic molt trist pel tracte que rep el socialisme català d’una part dels companys del PSOE, i encara més, t’haig de dir que, hores d’ara, encara no he paït el pacte dels nostres veïns de Lliça. Els meus companys saben perfectament el que penso, i em reafirmo que per sobre de qualsevol ambició està la consciencia de cadascú. Tot no s’hi val, si volem recuperar la confiança dels ciutadans. Els indignats en ho recorden contínuament.
Dit això, quan a la senyora Camacho, en cap moment he dit que no sigui legítim que qualsevol ciutadà exigeixi el compliment de la Llei. A més, per molt que ho rellegeixo, no se on has vist que ho manifesto amb menyspreu. I per fer vesar el got em vols atribuir el que jo no he volgut dir mai, que el castellà resti proscrit o deshonrós. Així que t’agrairé respectis el que jo dic o escric i no en facis lectures equivocades.
No tinc en compte res del que dius de disculpar-me amb els castellanoparlants, votants o no, ells saben que hi poden comptar, sempre estarem al seu costat, i qualsevol que en faci lectura, s’adonarà que no te fonament el que escrius. El nostre partit es un exemple de pluralitat i convivència de totes les sensibilitats, parlin com parlin i vinguin d’on vinguin.
Naturalmente que utilizo el castellano, igual que todos los habitantes de Santa Eulàlia i como la mayoría, mis antepasados procedían de otros lugares, en mi caso de Aragón. Pero esta no es la cuestión.
Lo que he criticado y crítico, és que después de los recursos de inconstitucionalidad contra l’Estatut i la Ley de Educación de Catalunya, con la sentencia en la mano, algunos dirigentes del PPC utilizan la sentencia políticamente, con los medios de comunicación presentes, consiguiendo alterar la convivencia y crear problemas lingüísticos, donde nunca lo ha habido. Hasta no hace mucho, la inmersión lingüística en Catalunya era un modelo a seguir. Lo recuerdas verdad?.
Es legitimo porqué una sentencia superior lo ampara, pero te recuerdo qué ambas Leyes se habían aprobado por el Parlament de Catalunya. I también sabes que las desafortunadas manifestaciones de Guerra, las hizo antes de que los ciudadanos i ciudadanas aprobaran en referéndum L’Estatut que había recortado el Congreso de los Diputados.
I el transfons del meu escrit d’opinió, te molt a veure en el que van escriure els teus Companys de Camí, tractant-vos d’hipòcrites i de falta de respecte a Catalunya. Es això el que fa que jo ho qualifiqui pacte anti natura.
En quan a si es fan be o malament les coses en el nostre municipi, home, convindràs amb mi que encara es aviat per fer-ne valoracions. En tot cas, desitjo que ho facis be i saps que pots comptar amb mi per qualsevol ajut que et faci falta.
Benvolgut Quim, ja fa setmanes que em resisteixo a comentar públicament els teus escrits apareguts en aquest mateix blog, al 9 Nou o al Ronçana, però aquest d'avui em sembla d'una frivolitat tan acusada que no me'n puc estar.
¿Com goses qualificar de "pacte contra natura" l'acord de govern de Santa Eulàlia amb el Francesc Montes, quan a Lliçà vosaltres, els socialistes, heu pactat amb el PP?
¿Com t'atraveixes tu, militant del PSC-PSOE, a criticar el recurs del PP contra l'Estatut de Catalunya, quant des del PSOE també s'ha fet?
¿Com és possible que no hagis obert boca quan els diputats socialistes voten en un sentit al Parlament, però quan ho mana el "jefe", els 25 diputats del PSC voten totalment el contrari la mateixa cosa al Congrès dels Diputats?
Mira noi, en els propers quatre anys segurament tindràs ocasió de criticar-nos alguna cosa, ja que malgrat la nostra més bona voluntat serà difícil no equivocar-nos mai, però els teus arguments d'avui són senzillament patètics. Has de recòrrer a la política nacional o estatal per criticar una persona que està fent una gran feina a l'ajuntament, que està posant ordre al desgavell econòmic i de gestió que, amb el teu coneixement o sense, vareu deixar-nos l'11 de juny. Un desgavell de tal magnitud que l'auditoria que estem realitzant potser farà posar vermell a més d'un quan estigui acabada i la fem pública.
Això, Quim, és el que importa, no que la senyora Sanchez Camacho porti el seu fill a una determinada escola que ensenyen en castellà, o que el senyor Montilla porti els seus fills a una altra que ensenyen en alemany. El que preocupa a tothom no és això, Quim, i ho saps prou bé.
I ja que tampoc has tingut cap vergonya per parlar de temes identitaris, et recordo que en vuit anys de govern del PSC i ERC al nostre poble mai hi havia hagut, com ara, la senyera onejant dia i nit al màstil de l'ajuntament.
Et recordo també la nostra moció de fa un parell d'anys que demanava la instal•lació d'una senyera de manera fixe en una plaça o un lloc públic de referència, en que tant CiU com el Francesc Montes hi varem votar a favor, però que no va prosperar pels vostres vots en contra. Adona't-en que només que tu, tu sol, hi haguéssis votat a favor, ara hi hauria aquesta senyera onejant en un lloc públic. Però tu, Quim, no vares voler. Haurà de ser un govern de CiU i PP el que ho faci. ¿I tu parles de temes identitaris per intentar criticar el Francesc? Com deia abans, patètic.
Perdona Quim aquestes reflexions, però com t'he dit al principi, no me n'he pogut estar.
Cordialment,
Joaquim Brustenga
Benvolgut Quim,
Agraeixo els teus escrits criticant els meus punts de vista i les meves opinions que, amb humilitat, expresso en el meu blog.
D’entrada dues coses:
Primer.- L’alcalde, i màxima autoritat de Santa Eulàlia, amb tots els respectes, no hauria de perdre els nervis i, potser, utilitzar un to menys agressiu en les seves expressions. Al cap i a la fi, són les meves opinions i no toquen ni “atreviments” ni “poques vergonyes”.
Segon.- Home, això de noi, m’ho prenc esportivament, i m’atreveixo a pensar, per allò de que tinc 7 anys més que tu, que el tracte de noi et correspon més a tu que no pas a mi. Però ja ho he dit, en termes esportius “fair player”.
Més coses, reconec que el pacte que s’ha fet a Lliçà, encara no l’he paït, ni jo ni una gran majoria de companys. El respecto i, coneixent el tarannà de ERC i ICV a Lliçà, sé que no ha estat possible entendre’s amb ells. El respectem però no el compartim. Crec que, a curt termini, ens passarà factura, per allò que repeteixo sovint: “Tot no s’hi val , em reafirmo que per sobre de qualsevol ambició personal o de grup està la consciència i coherència de les persones i de les idees“.
El recurs del PP no és només contra l’Estatut de Catalunya, es refereix també a la LEC i la llegua catalana, atacant l’ immersió lingüística, un model reconegut arreu i del què la majoria del parlament se sent molt orgullós. No és cert que el PSOE hagi presentat recurs, només ho ha fet la CCAA d’Aragó i en els següents termes: “El Gobierno aragonés, única comunidad gobernada por el PSOE que ha recurrido el texto catalán, sobre la gestión del Archivo de la Corona de Aragón, ubicado en Barcelona”( Article ABC)
I sí, és cert, ens han emprenyat molt les manifestacions que, a títol personal, han fet alguns politics “idiotes” que malauradament tots tenim en les nostres formacions politiques i que els mitjans de comunicació, sense cap escrúpol, n’han fet un gran resó. Els de fora i també els de casa.
Quant a la menció de l’afer de la Sra. Camacho, ha estat una anècdota doncs només tenia per objectiu situar-nos en l’escenari de les idees i posicions polítiques.
Home, ja sé que en Francesc farà una bona feina com a Regidor d’Hisenda i, pel bé de Santa Eulàlia, espero se’n surti. Ho desitjo ferventment, en tot cas, el resultat ja es veurà.
En temes identitaris, no és la meva intenció fer-ne debat, penso que ens perjudica a tots. En tot cas, dius que no onejava la senyera dia i nit com ara i, alhora, fas referència a la moció que es va rebutjar en el ple ordinari del 27 de novembre de 2007. Aquí, em permeto recordar-te un retall de l’acta del ple “El Regidor Francesc Montes manifesta que ell se sent molt català i que no necessita símbol per demostrar-ho, a més, creu que la llei preveu que en llocs públics han d’onejar tant la bandera catalana com l’ espanyola i no voldria que es cometés l’error de caure en una il•legalitat, malgrat tot si la llei ho permet votarà a favor.
El regidor Joaquim Brustenga li respon que les dues banderes han d’onejar juntes en
llocs oficials no en llocs públics.”
La meva intervenció es va referir al respecte de la legalitat vigent tal com va justificar el vot el PPC. No vull anar més enllà, per raons obvies i per prudència. (Acta del ple)
Finalment, respecte al sentit del vot dels diputats del PSC, és cert que essent curts de mires, veiem actes que no comprenem, confesso que a vegades em costa d’entendre i em toca assumir les crítiques que em feu. En tot cas, en el nostre proper congrés, espero que aquestes qüestions quedin perfectament aclarides.
Tu i jo sabem que en política es fan actes incompresos per erosionar al rival, nosaltres a Madrid votem amb el grup del PSOE, és cert, per tant, potser hauríem d’analitzar les conseqüències de no fer-ho. A qui afavoriríem? A Catalunya? O a la dreta de les retallades de l’estat del benestar? Si et sembla, deixarem aquest debat per més endavant.
Cordialment
Publica un comentari