S’acosten els comicis on els ciutadans i ciutadanes estan convocats a les urnes per escollir el nou president de la Generalitat pels propers quatre anys. Aquest cop ens hi juguem molt, doncs ha arribat l’hora de què tots els partits polítics es defineixin amb claredat i proposin al poble de Catalunya el seu model de país. Ara és el moment d’exercir el dret a decidir i, amb el seu vot, la societat catalana definirà quin país vol.
Ho hem dit i seguim dient: socialistes, catalanistes i federalistes, és la nostra opció i exigim que sigui respectada, de la mateixa manera que nosaltres respectem les altres opcions polítiques que conviuen a Catalunya.
Respecte per una opció política que avalen centenars de milers de catalans i catalanes, que volen que es defensin els seus drets, que es reflecteixen en l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006, malauradament, maltractat per un Tribunal Constitucional descafeïnat.
Entenem perfectament que, des d’alguns sectors, es manifesti que el federalisme és una opció esgotada, que l’EAC “rompe España” o els que es declaren fora de la Constitució, reclamant
la independència. Ho respectem però no ho compartim . Són temps d’eleccions i tothom es posiciona buscant l’assentiment de la seva parròquia i tractant de sumar més adeptes.
Recentment, el govern de la Generalitat ha presentat el document de balanç de la gestió dels quatre anys de govern de la Generalitat, presidit per José Montilla.
Les dades són contundents: el Govern ha contractat cada dia del seu mandat 5 mestres, 3 mossos d’esquadra i 2 metges. El govern ha construït en 4 anys més de 1.000 equipaments, 5 equipaments per setmana. Ha construït 410 escoles, 288 escoles bressol, 123 centres de salut, 77 biblioteques, 14 parcs de bombers, 8 hospitals, 90 quilòmetres d’autovia i 212 quilòmetres de camins rurals, entre d’altres actuacions. El govern ha construït dues escoles per setmana, un centre d’assistència primària cada quinze dies i una estació de metro cada tres mesos.
Trobareu tota la informació disponible sobre la gestió del govern de Catalunya en el període 2007-2010, a aquests enllaços:
http://www.gencat.cat/construim/
http://www.youtube.com/watch?v=Oh2OMxZvX-M
Això és el “Canvi real”, això són els fets i no les paraules. Mai cap govern de la Generalitat ha presentat aquest balanç i no és acceptable que ,avui, proposin un canvi els mateixos que van governar fins l’any 2003, les mateixes cares de sempre, Artur Mas, Ramon Espadaler, Felip Puig, Fernández Teixidó, Núria de Gispert, tots membres dels antics governs de Jordi Pujol, quan tothom sap que en aquests últims 7 anys de govern d'esquerres, s'han aconseguit fites que ells no van aconseguir en els 23 anys que van governar.
Ens proposen tornar al passat i això no ho podem de permetre.
Volem seguir governant, per seguir avançant en l’autogovern, en el desplegament de l’Estatut i en politiques socials, volem un país fort, una economia solida i una societat de benestar .
Al poble de Catalunya, que no s’amoïni, l’informarem degudament de l’obra de govern i, tard o d'hora, amb la saviesa i el seny que el caracteritza, en sabrà fer la valoració, atorgant els vots a les forces polítiques que més han contribuït a desenvolupar el nostre país.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Escrits
3 comentaris:
Hola Quim, m'he llegit el teu article i hi trobo un parell de coses que em sorprenen. Dius que "no és acceptable" que CiU proposi un canvi, però t'afanyes en demanar que es respecti la vostra opció política de la mateixa manera que vosaltres respecteu -dius- les altres. Curiosa manera de respectar als altres si no acceptes que puguin proposar un canvi, que per altre banda l'està demanant la major part de la societat catalana, com ho certifiquen les enquestes continuament.
Però el que em resulta més xocant, potser perquè tinc certa experiència personal en el tema, és que diguis sense cap tipus de vergonya que "...amb el seu vot, la societat catalana definirà quin país vol." Amic, la societat catalana ja va definir fa quatre anys quin país volia, però les forces del tripartit es varen cuidar d'esmenar la plana als ciutadans.
Joaquim, com sempre la teva ploma busca fàcilment la controvèrsia.
Mira, jo penso això, que no es acceptable, però en cap cas dic que no respecto la vostra opció política i que no ho pugueu fer. El que si qüestiono son els missatges que es donen i que no reflecteixen la realitat històrica.
No vull entrar en l’adjectiu de “poca vergonya”, perquè entenc que ho vas escriure amb el cor i no amb el cap.
Veig que encara no has aprés res d’aritmètica parlamentaria i encara arrossegues el passat, espero que aviat ho superis.
Quim Blanch
Evidentment Quim quan parlo de "cap tipus de vergonya" (no he escrit pas poca vergonya)no ho dic ni en la forma ni en el fons com un insult. En castellà hagués dit "sin ruborizarte". Estic segur que ho entens bé.
Pel que fa a la aritmètica parlamentària la tinc molt clara. El meu comentari ve a compte de que tu parles de que "la societat catalana definirà quin país vol", i el país el van definir els politics als despatxos, de manera legal, però als despatxos. Cap problema, les coses són així i creu-me que ho tinc ben assumit.
Publica un comentari