Desprès d’haver donat les gràcies al poble de Santa Eulàlia per la confiança que ens va dipositar, és veritat que per iniciativa pròpia he fet una “apagada tècnica” i el meu espai d’opinió no ha estat actualitzat durant un temps. És cert que els esdeveniments polítics i socials que s’han anat produint en aquests mesos han estat abundants i amb molta polèmica però, en qualsevol cas, ja havia decidit fer una pausa per dedicar tot el meu temps a les noves tasques que tinc encomanades com a Regidor d’Acció Social, de Barris i Relacions Ciutadanes, al servei del poble de Santa Eulàlia.
Un cop dins de l’any 2008, malauradament, he comprovat que CIU ja ha fixat perfectament les noves regles de joc polític en l’àmbit local, introduint una nova forma de fer política basada en la demagògia i la crispació. Es tracta d’intentar augmentar la temperatura política amb falsedats, enrarint l’ambient i dificultant la relació entre els membres del consistori, amb uns objectius que no condueixen a res positiu, si no simplement a fer veure que són capaços de fer posar nerviós el govern municipal. No se’n sortiran, evidentment.
Tot això es pot veure en el dos butlletins que han repartit per tot el poble, on demostren clarament que tenen la necessitat d’explicar el que estan fent, que tanmateix, son cinc regidors aguerrits i capaços de posar en dificultats a l’equip de govern. Tenen tot el dret i jo diria l’obligació, de fer el control del govern que creguin oportú, al lloc on correspon, això si, respectant les formes i els principis bàsics de relació entre persones, l’educació i el respecte a les opinions dels que no compartim les seves doctrines. Espero no els costi molt.
Per tant, entenc que ja ha arribat l’hora de donar resposta, des del meu portal, a totes les situacions i ensurts, denunciant totes les maniobres que portin a confondre i manipular l’opinió popular per qualsevol dels esdeveniments que s’aniran produint.
També, si s’escau, aplaudiré les postures que aportin i sumin esforços per aconseguir que Santa Eulàlia millori en serveis i en qualitat de vida. Evidentment, els socialistes estem totalment receptius i restarem al costat de qualsevol proposta en aquest sentit.
Cadascú te d’assumir el paper que li toca, l’equip de govern, governant i l’oposició controlant al govern. Així és.
Ja ho vaig dir en l’últim ple ordinari del 29 de Novembre “Quant a les mocions i d’altres esdeveniments de caràcter local, ens reafirmem en les decisions que vam prendre en el moment de establir la col·laboració entre el dos partits, I-ERC i PSC. Malgrat que els dos partits tenim les nostres pròpies ideologies, fet que no fa res mes que enriquir les nostres pròpies conviccions, vam decidir un dia anar junts i treballar per Santa Eulàlia, i les nostres diferències quedarien aparcades i no afectarien mai a la cohesió ni al futur d’aquest govern, malgrat totes les estratègies, arguments i subterfugis que pugui arribar a utilitzar el primer grup de l’oposició.
Si amb la estratègia de fer un seguit abundant de mocions, preguntes, precs, cartes, instàncies etc. pensen que poden col·lapsar aquest govern, els dic públicament que no ho aconseguiran; l’únic que aconsegueixen es enfortir cada vegada mes els nostres lligams”.
Això no obstant, per molt que faci memòria, no recordo haver viscut la situació política actual, però ja esta assumida i no en tinc cap dubte que donarem la resposta que demanden els ciutadans i ciutadanes.
Governem per a tothom.
Un cop dins de l’any 2008, malauradament, he comprovat que CIU ja ha fixat perfectament les noves regles de joc polític en l’àmbit local, introduint una nova forma de fer política basada en la demagògia i la crispació. Es tracta d’intentar augmentar la temperatura política amb falsedats, enrarint l’ambient i dificultant la relació entre els membres del consistori, amb uns objectius que no condueixen a res positiu, si no simplement a fer veure que són capaços de fer posar nerviós el govern municipal. No se’n sortiran, evidentment.
Tot això es pot veure en el dos butlletins que han repartit per tot el poble, on demostren clarament que tenen la necessitat d’explicar el que estan fent, que tanmateix, son cinc regidors aguerrits i capaços de posar en dificultats a l’equip de govern. Tenen tot el dret i jo diria l’obligació, de fer el control del govern que creguin oportú, al lloc on correspon, això si, respectant les formes i els principis bàsics de relació entre persones, l’educació i el respecte a les opinions dels que no compartim les seves doctrines. Espero no els costi molt.
Per tant, entenc que ja ha arribat l’hora de donar resposta, des del meu portal, a totes les situacions i ensurts, denunciant totes les maniobres que portin a confondre i manipular l’opinió popular per qualsevol dels esdeveniments que s’aniran produint.
També, si s’escau, aplaudiré les postures que aportin i sumin esforços per aconseguir que Santa Eulàlia millori en serveis i en qualitat de vida. Evidentment, els socialistes estem totalment receptius i restarem al costat de qualsevol proposta en aquest sentit.
Cadascú te d’assumir el paper que li toca, l’equip de govern, governant i l’oposició controlant al govern. Així és.
Ja ho vaig dir en l’últim ple ordinari del 29 de Novembre “Quant a les mocions i d’altres esdeveniments de caràcter local, ens reafirmem en les decisions que vam prendre en el moment de establir la col·laboració entre el dos partits, I-ERC i PSC. Malgrat que els dos partits tenim les nostres pròpies ideologies, fet que no fa res mes que enriquir les nostres pròpies conviccions, vam decidir un dia anar junts i treballar per Santa Eulàlia, i les nostres diferències quedarien aparcades i no afectarien mai a la cohesió ni al futur d’aquest govern, malgrat totes les estratègies, arguments i subterfugis que pugui arribar a utilitzar el primer grup de l’oposició.
Si amb la estratègia de fer un seguit abundant de mocions, preguntes, precs, cartes, instàncies etc. pensen que poden col·lapsar aquest govern, els dic públicament que no ho aconseguiran; l’únic que aconsegueixen es enfortir cada vegada mes els nostres lligams”.
Això no obstant, per molt que faci memòria, no recordo haver viscut la situació política actual, però ja esta assumida i no en tinc cap dubte que donarem la resposta que demanden els ciutadans i ciutadanes.
Governem per a tothom.
2 comentaris:
Amic Quim:
Em veig en la necessitat de tornar a escriure en el teu blog, aquesta vegada en defensa del bon nom del nostre grup que ha estat qüestionat en el teu escrit, i del que ja n’hem deixat constància en la corresponent acta notarial.
Dius que nosaltres augmentem la temperatura política local amb falsedats.
No Quim, no ens pots dir mentiders de manera genèrica. L’acusació és tan greu que l’has de concretar, l’has d’explicar, l’has de demostrar. Si no ho pots fer estaríem davant d’un possible delicte d’injúries amb publicitat, perfectament tipificat en els articles 208, 209, 211 i 212 del codi penal.
Ja va dir el savi que l’home és amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules. Tu ens has dit mentiders i tens la obligació de demostrar-ho, o haver-te callat.
T’emplaço per tant a que en els immediats propers dies demostris de manera indubitada aquesta acusació o procedeixis a rectificar-la, per escrit i en el mateix mitjà que has utilitzat per a la frase acusatòria. Contràriament ens veurem obligats a acudir als tribunals en defensa del nostre honor i dignitat.
Atentament,
Joaquim Brustenga
Regidor-Portaveu de CiU
amic /amiga
1 adj. Unit per l'amistat amb algú, que sent amistat envers algú. Són vells amics. Persones amigues.
2 adj.Que té afecció per algú o per alguna cosa. Amic dels ocells. 2 Partidari d'algú o d'alguna cosa. Els amics del govern. 3 Dit de la persona que afavoreix algú o alguna cosa. Els amics de les arts.
3 Amant.
4 adj. Que mostra afecció, no hostil; favorable, propici. Una paraula amiga
No conec gaire la política local, però sí conec algú dels que escriuen en aquest bloc i m’ha fet gràcia amb quina facilitat tireu de diccionari a l’hora de dir-vos el nom del porc. De bon rotllo, però és així. Per tant, entrant una mica en aquest joc tan culte i tan literari, he de dir que, analitzant la definició de la paraula “amic”, amb la qual comença la seva opinió en Brustenga (com tots dos us dieu igual...), he arribat fàcilment a la conclusió que cap de les quatre accepcions s’assembla ni de lluny al tipus de relació que manté amb en Blanch. La 2 i la 3 són especialment divertides.
Per altra banda, es demana a en Blanch que, per a ser perdonat per l’agrupació de CiU, faci una demostració “indubitada” de la seva acusació d’ “intentar augmentar la temperatura política amb falsedats.”
Aquí ens trobem, per tant, amb una sèrie de problemes. En primer lloc, a ningú no se li escapa, com hem dit, que en Brustenga i en Blanch no són amics. És difícil demostrar, no obstant, si per en Blanch pot resultar perjudicial que es vagi dient “pels puestus” que en Brustenga és, ha estat o vol ser amic seu. No entrem a valorar-ho i menys encara en precampanya..
En segon lloc, el que demana és impossible atès que (tornem al diccionari) el mot “indubitada” encara no existeix. Hauria estat molt més possible utilitzar el mot que desinteressadament proposo tot seguit:
indubtable
adj. No dubtable, inqüestionable.
I en tercer lloc, resulta que en Brustenga manifesta: “Dius que nosaltres augmentem la temperatura política local amb falsedats” . Però si mires el text d’en Blanch, aquest acusa CiU de: ”intentar augmentar la temperatura política amb falsedats”. És a dir, que els acusa d’intentar-ho, no de fer-ho.
Per tant, ens trobem davant d’un cas que segurament també està “perfectament tipificat en els articles 208, 209, 211 i 212 del codi penal”. En la resposta de CiU hi ha doncs, almenys tres elements de discusió. En primer lloc, s’hi adreça com a amic, cosa que és manifestament falsa. En segon lloc, l’acusa d’augmentar la temperatura política amb falsedats, cosa que també és falsa, ja que sembla que a en Blanch li preocupa més l’intent que el fet en sí, ja que com manifesta després, no el creu possible. En tercer lloc, es demana una resposta d’una forma que no és possible fer-la. Això és pervers.
¿Qui no recorda aquelles pel·lícules de judicis on l’acusador acabava sent descobert pels detectius a l’últim moment i resultava ser realment el culpable? Podríem trobar-nos en un cas d’aquests i no crec que calgui arribar a aquest extrem.
Tota aquesta història de les cartes apocalíptiques als diaris comarcals dient que s’acaba el món i que s’ensorrarà el Tenes i tota la vall a sobre, de les cartetes obertes als ciutadans, són realment necessàries i tenen alguna utilitat per al poble? No és millor col·laborar i posar-se una miqueta d’acord? No cal que aneu de vacances junts, però podeu començar per un talladet. descafeïnat i mirar com us sentiu l’un amb l’altre. Au, vinga...
Publica un comentari a l'entrada